Resultats de la cerca

Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del Palau de la…

Fou mestre de capella del palau i de l’església del Pi, de Barcelona De la seva producció religiosa sobresurt un Stabat Mater , que esdevingué cèlebre al seu temps Escriví villancicos , com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh qué dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins

De pares navarresos, el 1770 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on probablement es formà amb Anselm Viola i Narcís Casanoves i excellí com a organista L’any 1778 prengué l’hàbit benedictí Posteriorment es traslladà a Madrid, on fou organista del monestir de San Martín L’estil de Haydn, en voga al Madrid del moment, sembla que era conegut per Rodríguez, com evidencien algunes de les quinze sonates per a tecla que compongué —forma sonata amb estructura tripartida—, que tenen un gran valor El manuscrit de les quinze sonates està conservat al monestir de Montserrat Fou un organista molt…

Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre  El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera  L’último Abenzerraggio  —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera  Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…

Les dades que es tenen sobre aquest autor són escasses Des del 1798 fins al seu traspàs ocupà el magisteri de capella de la catedral d’Albarrasí, com a successor de Vicente Palacios Sembla que Teixidor tenia una gran preparació musical i que, durant el seu mestratge, la capella musical d’Albarrasí, constituïda per un organista, dos sotsxantres, cinc infants de cor, tres tenors i prop de cinc instrumentistes, assolí un bon nivell En aquesta població se’n conserven prop de 270 composicions i el manuscrit del llibre Teoría de la Música, Armonía y Contrapunto , escrit el 1809 La fama de Teixidor…

Es formà a l’escolania de Montserrat, amb Benet Esteve, i entrà al monestir el 1743 Hom conserva poques obres seves, una de les quals és una Tèrcia , per a sis veus amb acompanyament instrumental

Fou fundada per Torres y Seguí, Editores, que n’editaren el primer número el 30 de gener de 1888 Durant els vuit anys que durà la seva publicació, l’edició passà per successives empreses Viuda de Joan Trilla i Torres, Editores juliol del 1889, Isidre Torres i Manuel Soler octubre del 1891 i Víctor Berdós octubre del 1892 Deixà de publicar-se el 1896 La revista tenia un format de 32 x 22,5 cm i es componia de vuit pàgines a tres columnes amb illustracions en forma de gravats representant retrats de músics, monuments, art, costums, etc Anava acompanyada d’una partitura de música impresa Edità…

La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928

Descendent d’una important família de Caracas, manifestà ben aviat una profunda vocació religiosa i fou ordenat el 1762 El 1769 fundà la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, a Caracas, després de rebre l’autorització del papa Climent XIV i del rei espanyol Carles III A redós de l’Oratori, Palacios creà, cap al 1783 o el 1784, una acadèmia de música que tenia com a mestre Juan Manuel Olivares, organista de Sant Felip Neri Malgrat el cop que representà la mort prematura d’aquest darrer el 1797, l’escola portà a terme durant quinze anys una tasca pionera dins la…