Resultats de la cerca

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians

Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…

Estudià la carrera d’enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler Amplià estudis a Darmstadt 1972 Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano 1970, Isoritme 1971, per a conjunt instrumental, Saudade , per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima , per a orgue 1973, Cercles 1974, Vuit peces per a orquestra 1974, Apsara II, per a trio 1975, Quartet de corda 1976, Ophiusa , per a flauta, Visió experimental , per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència 1979 i Hora foscant 1981, per a cors, L’ombra 1979, Cordèlia 1979, per a…

Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D Scarlatti o A…

En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba, orientada cap…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula amb teclat El seu mecanisme és molt similar al del clavicèmbal d’un sol teclat Se’n distingeixen dos tipus principals la poligonal i la travessera L’espineta poligonal té les cordes paralleles al teclat i tots dos ponts estan situats sobre la taula de ressonància, travessada pels saltadors, amb un sol registre de 8’ L’adjectiu poligonal deriva de la forma de la caixa, un polígon irregular amb un costat més llarg del qual sobresurt el teclat Instrument típicament italià, la seva taula de ressonància és molt extensa i el seu…

Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució, com és el cas…

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, l’obtenció el 1979 del segon premi en el Concurs de Joves Compositors amb el Trio per a violí, clarinet i piano i, l’any següent, del primer premi en el mateix certamen amb la Sonata per a flauta i piano , marcà l’inici d’una carrera de compositor influïda, en els primers moments, per la figura de Paul Hindemith Seguint l’esperit del compositor alemany, s’interessà per les qüestions formals i arquitectòniques, utilitzant el llenguatge contrapuntístic i la tonalitat ampliada Compongué bàsicament música de cambra, sense oblidar, però…

Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…