Resultats de la cerca

Fill del compositor Marià Mayral i Doz Saragossa 1878 — Barcelona 1962 Estudià al conservatori del Liceu El 1931 debutà a Barcelona Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50 Posteriorment dirigí grups corals Enregistrà alguns discs

S’inicià en la música guiada pel seu pare, que era professor, i posteriorment estudià piano amb José Trago i composició amb Emilio Se rrano Més tard amplià estudis a Munic El 1933 ocupà la càtedra de conjunt vocal i instrumental del Conservatori de Madrid, però el 1939 s’exilià a Puerto Rico, on es dedicà a l’ensenyament i la composició La seva àmplia producció comprèn diverses òperes, entre les quals Becqueriana , Canción de amor o Diana cazadora peces per a orquestra, com Sinfonía una suite per a cors i orquestra, Caprichos de Goya música de cambra, com ara un Quartet i un…

Estudià al Conservatori d’Estrasburg i perfeccionà la disciplina de direcció d’orquestra al Mozarteum de Salzburg Organista titular de la catedral d’Estrasburg, els primers anys de la seva carrera els dedicà a aquest instrument El 1975 fou nomenat assistent d’Alain Lombard en l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg Del 1989 al 1995 estigué al capdavant de l’Orquestra de Bretanya Ha estat convidat a dirigir les orquestres més importants de França i en teatres com l’Òpera de París, el Liceu de Barcelona, el Regio de Torí o la Monnaie de Brusselles Destacat director d’òpera contemporània, presentà…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment amplià la seva formació amb B Casablancas i JA Amargós Defensor d’un concepte de música integral, és un creador proper al món del jazz, la música popular i el flamenc Ha fet collaboracions amb Santiago Auserón i el cantaor Miguel Poveda, en els projectes Poemas del exilio —premi Ciutat de Barcelona, 2004— i Desglaç , on musicava i portava a un registre flamenc poemes de Rafael Alberti i poetes catalans És autor de les òperes Ruleta Ópera para un fin de siglo 1998 i Juana 2005, ambdues en format de cambra, i La cabeza del…

Descontent amb els nous corrents compositius, el 1964 decidí dedicar-se a la musicologia, l’edició de música antiga i la crítica musical, en detriment de la composició, i fou el primer que aplicà a la música el terme "minimalista" Quatre anys més tard, en escoltar Come Out , de S Reich, intuí nous camins i reprengué la seva carrera de compositor Ha escrit principalment per a la Michael Nyman Band, però també per a orquestra simfònica, cors a cappella o quartet de corda Entre les seves composicions destaquen The Man who Mistook his Wife for a Hat 1986, The Commissar Vanishes 1999 o Facing…

Essent encara un infant es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on combinà els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una feina de grum a l’Hotel Colón Debutà al Teatre Goya de la ciutat comtal el 1931 amb unes aplaudides funcions de La favorita , de G Donizetti, i poc després interpretà la mateixa obra al Teatre Olímpia al costat de M Valverde i H Lázaro Tornà a actuar a Barcelona després d’haver-ho fet a Como els anys 1933 i 1934 El 1936 cantà Aïda en unes funcions a l’aire lliure a València i la temporada 1936-37 debutà amb La forza del destino…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Vida Membre d’una família de compositors formada pel pare, José Pagán López, i els seus germans, Juan Antonio i Sergio Pagán Santamaría Estudià als conservatoris de Madrid i Barcelona i tingué com a professors Luis de Pablo, C Halffter i C Bernaola Interessat en la música electroacústica, ha estat alumne als laboratoris de música electroacústica Alea de Madrid i Phonos de Barcelona Com a compositor, s’ha centrat en la música escènica i per al cinema Ha compost diversos ballets i els musicals Blau marí , Flif flit i La casa per la finestra , entre d’altres Algunes de les bandes sonores més…

Fill de la cantant de fados Lucília do Carmo, a la mort del seu pare 1962 es feu càrrec del local familiar, on s’interpretaven fados, que començà a cantar en públic el 1963 Obtingué un gran èxit amb les seves interpretacions i el 1976 representà Portugal al Festival de la Cançó d’Eurovisió Juntament amb Alfredo Marceneiro i Camané és considerat el cantant de fados masculí més important de la història, i el gran renovador del gènere, amb influències de Frank Sinatra i la bossa nova , entre d’altres De les seves cançons més conegudes es poden esmentar Bairro alto , Lisboa, menina e moça ,…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días del pasado 1977…