Resultats de la cerca

Fou deixeble de Louise Mercier a Grenoble i, a partir del 1960, de René Benedetti al Conservatori de París El 1963 perfeccionà els seus coneixements amb Yehudi Menuhin i Henryk Szeryng El 1965 obtingué un premi de virtuosisme del Conservatori Reial de Brusselles i tres anys després rebé el premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Posteriorment fou guardonat en altres concursos a Gènova, Nàpols i Londres Des del 1964 combina l’activitat de concertista amb la de direcció d’orquestra El 1975 dirigí el concert d’Any Nou de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França i l’any…

Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva crítica té…

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky…

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a París, on completà la seva formació musical El 1971 debutà com a Amor Orfeo ed Euridice al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent interpretà a Grenoble el paper de Mélisande El mateix 1972 es presentà al Sadler’s Wells de Londres, fet que significà l’inici de la seva carrera internacional Tanmateix, les seves actuacions fora de França són puntuals A més de Londres, ha cantat a Mont-real, on es presentà el 1984 com a Susanna Les noces de Fígaro Ha enregistrat nombrosos discos, especialment de cançó…

Cursà estudis superiors de lletres a l’École Normale Supérieure, al mateix temps que assistia a cursos de R Rolland a la Sorbona i d’A Lefranc a l’École des Hautes Études Posteriorment estudià contrapunt, fuga i composició amb V d’Indy i Ch Koechlin a la Schola Cantorum Ensenyà literatura i música franceses a la Universitat de Grenoble i a l’Institut Francès de Florència Es doctorà en lletres el 1930 i a partir del 1931 fou professor a la Universitat de la Sorbona El 1951 fundà l’Institut de Musicologia a la Universitat de París Figura destacada dins la musicologia francesa, s’…

Estudià a Ginebra i, decidit a dedicar-se a la composició, al principi dels anys seixanta amplià la seva formació acudint als cursos de K Stockhausen, P Boulez i H Pousseur a Darmstadt i Basilea S’inicià en la direcció animat per I Markevitch, i fou assistent de P Boulez i director, convidat per H von Karajan, de l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ben aviat arribà a ser un dels directors més destacats de la seva generació, tot i que mai no ha abandonat la seva dedicació a la composició Al mes d’abril del 2001 fou processat, i després absolt, pel Tribunal Correccional de Grenoble…

Inicià els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat natal, on a dotze anys aconseguí el primer premi de piano Més tard estudià a París amb Yves Nat i Pierre Pasquier L’any 1948 fou distingit amb el premi de piano del Conservatori de París Posteriorment inicià una carrera en la qual, juntament amb el concertisme, la pedagogia ocupà un paper molt destacat Entre el 1953 i el 1960 fou professor del Conservatori de Grenoble, i del 1974 al 1980, del de Bobigny abans de ser nomenat professor a Lió També impartí classes a Porto i fou director de programació dels concerts del…

Vida La seva educació musical s’inicià al cor de l’escola de la catedral de Narbona A disset anys compongué el motet O mors, ero mors tua , dins l’estil contrapuntístic de la tradició francoflamenca, que el feu mereixedor d’una beca que li permeté finalitzar els estudis musicals L’any 1609 esdevingué maître de musique de l’escolania de la catedral de Grenoble Se sap que des del 1652 exercí el càrrec de maître de musique en altres ciutats del Llenguadoc, entre les quals hi havia Carcassona Durant aquest període, compongué música per a cerimònies especials, com el motet Cantate…

Vida El 1483 fou nomenat mestre de capella a Nesle El 1500 era a la població d’Amiens, a la catedral de la qual ensenyava música als nens cantors L’any següent, passà a l’església de Sant Andreu a la collegiata de Grenoble i hi exercí la direcció musical A partir del 1502 començà a treballar a la cort de Lluís XII, al servei del qual romangué la resta de la seva vida, tot encarregant-se de compondre música per a les principals celebracions públiques i privades Un fragment del text del seu motet Christe redemptor, O rex omnipotens fa pensar que fou compost per a celebrar les noces…

La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…