Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ludovic Lamothe
Música
Compositor haitià.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, i estudià solfeig i clarinet amb R Joseph El 1910 es traslladà a París, on fou alumne de L Diemer al Conservatori Nacional Les seves obres per a piano, entre les quals destaquen Nibo Meringue de Carnaval , La Dangereuse Meringue Haitienne i Fleur d’Haití , recullen la tradició de la música popular haitiana i els ritmes caribenys Fou director de música de la República d’Haití
André Kostelanetz
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar
música popular de l’Amèrica francòfona
Música
Música tradicional dels territoris d’Amèrica colonitzats pels francesos, que corresponen, entre d’altres, als actuals territoris del Quebec (Canadà) i Louisiana (EUA), la Guaiana Francesa i diverses illes antillanes (Haití, Martinica i Guadeloupe).
El domini francès s’estengué a partir de la xarxa de comunicacions interiors, com ara el riu Sant Llorenç, els Grans Llacs i el riu Mississipí Això possibilità als colons fundar el Quebec 1608 i estendre la seva presència fins a la desembocadura del Mississipí, zona que van batejar amb el nom de Louisiana El patrimoni musical del Quebec consisteix majoritàriament en cants i danses originaris de la França central i septentrional introduïts durant les immigracions del segle XVII El recopilador Marius Barbeau assenyala que moltes característiques del repertori més antic, com poden ser la base…
música afrocubana
Música
Música popular pròpia de Cuba i d’alguns països del Carib.
L’aportació africana és molt forta en els balls tals com el bembé , la caringa o la conga , en els instruments de percussió agogó, bongo, güiro, claves, etc i en el típic ritme cubà, el cinquet, que es troba també a Puerto Rico, a Haití i a la República Dominicana Moltes danses cubanes d’origen hispànic el son, el bolero , etc tenen una forta influència africana
música haitiana
Música
Art musical conreat a Haití.
Durant la dominació francesa l’activitat musical restà vinculada a l’òpera francesa Parallelament, la població negra conservà elements africans i els emprà per als ritus del culte vodú cants i danses com la dahomeiana, la mondongue , etc subratllats rítmicament per instruments de percussió Modernament alguns compositors han conreat música d’influència occidental, com Ludovic Lamothe 1882, anomenat “el Chopin negre”, Justin Élie 1883-1931, etc
música afroamericana
Música
Música creada pels negres d’Amèrica.
Els esclaus negres deportats tenien llurs tradicions sonores i conservaren llur sensibilitat musical Al S dels EUA els negres forjaren un art musical popular, de caràcter religiós jubilee , gòspel que bé que notablement influït, des del punt de vista melòdic, pels càntics baptistes o metodistes, té profundes arrels africanes Al costat d’aquest art musical religiós en crearen un altre de caràcter profà blues , cants de treball, etc Els elements musicals africans més importants que hom troba en la música afroamericana són les escales pentatòniques, l’ús de la síncopa que originà el ragtime i…
havanera
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa i cançó de tempo moderat i metre binari sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX, també anomenada, en ocasions, contradanza criolla, i que fou conreada tant en ambients de saló com populars.
L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent…
música antillana
Música
Música de l’arxipèlag de les Antilles, que comprèn les Grans Antilles (Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana i les Illes Caiman) i les Petites Antilles, formades per una sèrie d’illes que s’estenen de les Bahames a les Antilles Neerlandeses, a prop de Veneçuela.
Tot l’arxipèlag presenta com a tret comú l’extinció total de la població i la cultura indígenes, de tal manera que, a diferència de la zona continental americana, no es pot parlar de música indígena antillana La música antillana, per tant, s’ha creat com a resultat d’una continuada transformació criolla amb l’aportació principal d’elements culturals dels colonitzadors europeus, sobretot espanyols, anglesos, francesos, holandesos i portuguesos, també dels esclaus africans i, en menys proporció, de treballadors asiàtics, especialment xinesos Les influències musicals africanes es perceben en…