Resultats de la cerca

Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow i altres…

Possiblement estigué relacionat amb Arnold de Lantins, ja que les seves respectives obres apareixen en les mateixes fonts i coincideixen en els gèneres cultivats Hugo de Lantins treballà a Venècia i al servei dels Malatesta Segurament mantingué contactes amb Guillaume Dufay Se n’han conservat diversos moviments de missa, cinc motets, quatre cançons italianes i una dotzena de rondeaux en francès La seva música es caracteritza per un ús molt primerenc de la tècnica de la imitació, que cap altre compositor de la seva generació no utilitzà tan a bastament

Els anys vint es parlava de hot-jazz per a distingir el jazz ’autèntic', provinent de l’estil New Orleans jazz , de la música de ball amb elements jazzístics diluïts que tocaven les orquestres més comercials L’expressió hot jazz fou utilitzada pels promotors i crítics francesos Hugues Panassié, a Le jazz hot 1934, i Charles Delaunay, a Hot Discography 1936, amb un significat que abraçava el New Orleans jazz i el període swing

El 1917 es traslladà a Chicago i el 1921 començà a actuar professionalment Efectuà enregistraments amb cantants de blues , com ara Ma Rainey o Ida Cox En 1925-26 formà part de l’orquestra de Sam Wooding, amb qui feu una gira per Europa L’any 1927 estigué amb Fletcher Henderson a Nova York, després un altre cop a Europa amb Wooding, i de nou a Amèrica amb Noble Sissle El 1932 formà un grup amb Sidney Bechet, el New Orleans Feetwarmers, amb el qual treballà al Savoy de Harlem durant uns quants mesos El 1938 participà en les importants gravacions que organitzà el crític francès Hugues…

Debutà com a pianista a set anys, a la seva ciutat natal Posteriorment estudià a la Mannes School i després ho feu a la Juilliard School de Nova York El 1971 dirigí l’Orquestra Simfònica Nacional de Corea i cinc anys més tard, la New York Youth El 1978 fou contractat per Carlo Maria Giulini com a assistent de la Filharmònica de Los Angeles i entre el 1984 i el 1990 dirigí l’Orquestra Simfònica de Saarbrücken Alemanya El 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i del 1989 al 1995 dirigí l’Òpera de la Bastilla de París, d’on fou destituït pel nou director del teatre, Hugues…

De família sefardita, des del 1927 visqué a París, on entrà en contacte amb el jazz , música que posteriorment es dedicà tota la vida a difondre En ser ocupada França pels nazis, el 1941 es refugià a Barcelona, on esdevingué un dels principals introductors d’aquesta música Amb Felip Garcia Solà i Antoni Colomé, l'any 1946 rellançà el Hot Club de Barcelona i contribuí a internacionalitzar-lo gràcies als seus contactes amb el crític francès Hugues Panassié Publicà també articles sobre jazz en la premsa diària i en revistes La seva intervenció fou decisiva per a aconseguir les…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…