Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
passió
Música
Obra musical sobre la narració evangèlica de la passió i la mort de Jesucrist (per a la passió de caràcter litúrgic vegeu pàssia).
Des de l’Edat Mitjana la lectura dels textos el Divendres Sant o en altres diades de la Setmana Santa es feia en cant pla En les primeres elaboracions polifòniques, només les turbae i els personatges secundaris soliloquentes eren tractats contrapuntísticament, mentre que el narrador, o evangelista, i Jesús continuaven tenint les seves paraules en cant pla Aquest tipus de passió responsorial sorgí a mitjan segle XV Del principi del segle XVI data Antoine de Longaval o Jacob Obrecht el primer exemple de passió motet el text hi és tractat d’acord amb les característiques pròpies d’un motet Les…
Ramon Aleix i Batlle
Música
Compositor i organista.
Mestre de capella de Santa Maria del Mar des del 1819 fins que morí D’entre la seva producció destaquen La passió de Jesucrist oratori, quatre misses i La presentació de Nostre Senyor drama sacre
Ramon Aleix i Batlle
Música
Compositor i organista.
Estudià composició a Barcelona amb Francesc Andreví Feu la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot Des del 1819 fins a la seva mort el 1850 fou mestre de capella de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué moltes obres litúrgiques per a l’ús de la capella i els oratoris La Passió de Jesucrist i La Presentació de Nostre Senyor
vorimitation
Música
Anticipació d’un element temàtic (com ara el versicle d’un coral) per part d’una secció imitativa basada en aquest element.
El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que…
Boris Papandopulo
Música
Compositor croat.
Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música…
Jerome Hines
Música
Baix i compositor nord-americà.
Estudià cant a Los Angeles i debutà el 1941 a San Francisco Entre el 1946 i el 1986 interpretà a la Metropolitan Opera House de Nova York els principals papers de baix del repertori operístic, amb obres de Ch Gounod, G Rossini, R Wagner, G Verdi, M Musorgskij, WA Mozart o B Britten Participà en l’estrena anglesa de The Rake’s progress 1953, d’I Stravinsky, i un any després es presentà a Múnic amb el paper principal de Don Giovanni de Mozart Ha cantat també en alguns dels més prestigiosos teatres d’òpera europeus, com ara el Teatre dels Festivals de Bayreuth 1958-63 i també al Teatre Bol’šoj…
Bartolomeo Giuseppe Guarneri
Música
Constructor italià d’instruments de corda.
És conegut com a Guarneri del Gesù perquè a les etiquetes, al costat del seu nom, hi figura una creu amb les lletres IHS, abreviatura del nom de Jesucrist en grec Va crear un model propi i els seus violins no s’assemblen ni als d’Amati ni als de Stradivari Els bombats són més arrodonits, el cap i la voluta més estilitzats, i les efes són d’un estil gòtic molt peculiar Va construir 200 violins, però cap viola ni cap violoncel És el lutier més important de Cremona després d’Antonio Stradivari i, com ell, va crear escola Els violins de Bartolomeo Giuseppe Guarneri, des del punt de…
Climent Cuspinera i Oller
Literatura catalana
Música
Compositor i escriptor.
Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per…
,
Heinrich Schütz
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’uns burgesos d’origen franconià, el 1590 es traslladà amb la seva família a Weissenfels Rebé una educació en la qual la música tingué un lloc important En aquesta matèria, probablement tingué entre els seus mestres Georg Weber, cantor de Weissenfels, i l’organista Heinrich Colander El 1598, el landgravi Moritz de Hessen-Kassel, humanista i mecenes, feu estada a l’hostal de la família Schütz i quedà impressionat del talent musical del jove Heinrich Se l’endugué a Kassel, on Schütz ingressà en el cor de la cort i cursà música i estudis generals al Collegium Mauritianum El 1609 entrà…
sanctus
Música
Himne de lloança que clou el prefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus, sanctus, sanctus o trisagi.
Juntament amb el benedictus i l’aclamació hosanna , constitueix la quarta part de l' ordinari de la missa El seu text prové d’Isaïes, 6, 3, verset en el qual, durant una visió del profeta, els serafins proclamen la glòria del "Senyor dels exèrcits" Era ja un himne matinal de la pregària jueva i aviat fou introduït en la litúrgia cristiana Es tracta d’un cant de tota la congregació d’acord amb el context de la lloança collectiva dels àngels del text d’Isaïes, i també el de la rebuda multitudinària de Jesucrist a Jerusalem, Mateu 21, 9, d’on s’ha adaptat el text del benedictus,…