Resultats de la cerca

Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de Quaderns de cançons…

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar Montserrat…

Significa literalment ’rebot', ’retop’ just el que fa l’arc contra les cordes rebotar, retopar

Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona 1628-29 i de la catedral de Girona 1630-43 És autor de diversos villancicos a veus