Resultats de la cerca

Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de glòria, un…

Segons BS Saldoni, el 1858 guanyà un premi de composició al Conservatori de París El 1863 se’l situa a la mateixa ciutat, tot dirigint un grup coral Compongué l' opéra-comique en un acte Embrassons-nous folleville -amb text d’E Labiche i A Lefranc, gairebé una opereta-, estrenada a París, així com altres obres escèniques i obres per a cor Publicà un mètode de solfeig en francès Solfège pour toutes les voix dédié aux Orphéons, et écoles París, A Leduc Redactà també una obra sobre música religiosa Le Service de l’Église Una de les seves obres de música sacra més difoses fou un Stabat Mater ,…

Estudià al conservatori de París Autor de l’òpera Embrassons-nous , estrenada a París, i d’obres escèniques, com El colegial i Don Serapio de Bobadilla Escriví obres per a veus a cappella i publicà un mètode de solfeig

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Actuà com a concertista en tournées per l’estranger, i fou solista de l’Orquestra Crikboom, a Barcelona, i membre del Quartet Barcelona És autor d’operetes, com Le fétiche, Plaudite cives i Le modèle jaloux , i de peces de concert

Fonamental © Fototecacat/ Jesús Alises Segons les teories que basen l’estructura de l’acord en la superposició de 3es, la fonamental és la nota greu resultant de la reorganització d’un acord donat per exemple do-fa-re-la en una sèrie de 3es superposades re-fa-la-do Altres teories defineixen la fonamental com la generadora de les altres notes de l’acord fent una analogia amb la sèrie dels harmònics en la qual el primer harmònic, també anomenat so fonamental, és el generador de la resta de sons de la sèrie Aquesta analogia és molt útil per a explicar moltes qüestions referides a la fonamental i…

En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final, les característiques d’…

En el cant pla litúrgic, àmbit en què el terme és utilitzat més sovint, l’estil sillàbic s’oposa a l’estil melismàtic melisma , en el qual sobre una sola síllaba es canta un grup de notes Els repertoris on més clarament s’utilitza aquest estil són els himnes i les seqüències L’estil neumàtic és a mig camí entre el sillàbic i el melismàtic

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre

Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…