Resultats de la cerca

De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un cop mort…

Es formà com a cantant a Viena, on debutà el 1859 en un paper secundari de La flauta màgica A partir d’aquest moment, la seva vàlua com a actriu i l’extensió excepcional de la seva veu li permeteren desplegar una intensa carrera als teatres de Berlín, Londres, Rússia, París i Nova York Tot i que no posseïa un timbre de veu de gran qualitat, ni potser tampoc una tècnica destacada, suplí aquestes mancances amb la riquesa en harmònics i, sobretot, amb les seves interpretacions de caràcter, que li valgueren el sobrenom d'"el gat feréstec" La seva interpretació del paper de Carmen causà un gran…

Entre el 1561 i el 1568 fou deixeble d’A Willaert com a cantant a Sant Marc de Venècia, i des del 1568 fins al 1579, primer organista i director musical a la cort del duc Albert V de Baviera a Munic Durant el període comprès entre el 1570 i el 1574 estigué a Itàlia, on conegué Roland de Lassus Aquest darrer any fou nomenat organista a Sant Miquel de Lucca, però no prengué possessió del càrrec fins el 1579 El 1585 estigué al servei del príncep Gian Andrea Doria a Gènova Tornà a Lucca el 1587, i l’any següent fou nomenat organista a Sant Marc de Venècia El 1591 retornà a Lucca, on fou organista…

Estudià a Bolonya amb G Carretti i des del 1739 fou mestre de la capella palatina de Lucca i organista a l’església de San Martino Durant els anys en què desenvolupà el càrrec, Puccini compongué música per a tots els esdeveniments religiosos i civils de la ciutat, com ell mateix diu en el seu diari - Libro delle musiche annue ed avventizie -, on explica la vida musical a Lucca durant el seu temps A més, sovint feu també de director i d’organitzador en les mateixes celebracions Les seves obres, sobretot les composicions de música sacra, mostren un notable domini del…

Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà 1880, on fou deixeble de Ponchielli Aquest l’animà a compondre òperes la primera fou l’obra en un acte Le Villi 1884, que assolí un èxit sorollós El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger s’estrenà el 1892 a Madrid L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut Torí, 1893 i la consagració definitiva fou La bohème 1896 Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que havien…

Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…

Vida Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb AF Marmontel i composició amb Bazin Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda , obra que no s’estrenà…

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de…

Estudià a París i a Milà Introduït per Arrigo Boito en el grup artístic de la scapigliatura , es destacà aviat per la riquesa orquestral de les seves òperes Dejanice , 1883 Edmea , 1886 Loreley , 1890, que influïren en el verisme Morí de tisi després d’estrenar La Wally 1892, considerada la seva obra mestra

Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche