Resultats de la cerca

Estudià trompa i composició al Royal College of Music de la seva ciutat natal, on rebé ensenyances de M Seyber i R Vaughan Williams Fou contractat com a trompa en diferents formacions, com ara la Royal Philharmonic Orchestra, i el 1944 inicià la seva carrera com a director Els anys 1947 i 1948 fou assistent de Th Beecham i després passà a l’English Opera Group, on treballà entre el 1948 i el 1956 Després d’una intensa activitat amb formacions com l’Orquestra Escocesa de la BBC 1960-65, la Simfònica de Göteborg 1968 o l’Acadèmia de la BBC 1974-77, passà a la docència, que alternà amb…

Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges  l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó  de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la…

Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i…

D’infant estudià música i, a quinze anys, compongué la primera sardana Idilli pastoril Mobilitzat en l’exèrcit republicà a la Guerra Civil Espanyola, fou destinat a Guadalajara amb la 33 divisió del quart cos de l’exèrcit, on formà una banda de música i posteriorment una cobla Hi compongué la sardana Catalans a l'Alcàrria 1937, amb lletra de Lluís Millan, que es convertí en un himne per als combatents catalans Després de la guerra, fou empresonat durant més d’un any com a càstig per haver compost aquesta obra En sortir de la presó continuà component sardanes, com ara Tona de Llavaneres ,…

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, villancicos i altres composicions religioses

Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó Barcelonès 1925 i…

Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola, de tres misses i obres corals Fou mestre de capella de Sant Andreu de Palomar El 1926 fou director de la Schola Cantorum de Corbera de Llobregat, i el 1935 director de cor a Vilassar de Mar

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

Inicià els estudis musicals i eclesiàstics al seminari de Tortosa i els continuà a Barcelona, ciutat aquesta darrera on estudià composició i harmonia amb VM Gibert Fou capellà, organista i mestre de capella de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar durant trenta-nou anys Escriví vuitanta corals a quatre veus, amb lletra de mossèn Pere Ribot, el poema coral Los poetas a la Verge de Montserrat , amb text de Jacint Verdaguer, tres misses -entre les quals destaca la Missa in Honorem Assumptionis Beatae Mariae Virginis a tres veus-, nadales -amb text de Ramon Muntanyola-, goigs…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de…