Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Comellas i Maristany
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Autodidacte, amplià la seva formació amb Cristòfor Taltabull i fou un dels membres fundadors del Cercle Musical Manuel de Falla Escriví dos Llibre de sons , l’un per a instruments d’arc 1956 i l’altre per a instruments de tecla 1966, la Sonata per a piano 1956, Contemplació de Jesús agonitzant , per a soprano i orgue 1960, i Homenatge cantat , cicle de catorze cançons sobre texts d’Antonio Machado 1969
Joan Comellas i Maristany
Música
Compositor català.
Inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb C Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat per Comelles com a pare espiritual,…
Pere Joan Vidal i Jordi
Música
Músic violinista i compositor.
Cursà estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona, on fou un alumne molt destacat i obtingué el gran premi per a violí Se n'anà a Bèlgica i s’establí a Brusselles, on amplià la seva formació féu un curs de perfeccionament amb el mestre Alfred Marchot Féu diverses actuacions per tot Europa El 1914 emigrà a Amèrica i s’installà a l’Argentina, a Rosario Féu actuacions per les ciutats argentines més importants, amb gran èxit de públic i crítica A Rosario es dedicà a l’ensenyament del violí i fou director del conservatori Dedicat també a la composició musical escriví entre altres obres…
Lluís Millet i Pagès
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director.
Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà amb la de l’…
,
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà…
,
Valentí Miserachs i Grau
Música
Cristianisme
Organista i compositor.
Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria, associada a l’…
guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts amb mànec El mot guitarra ha estat aplicat a un ampli ventall d’instruments amb morfologies semblants La guitarra moderna té sis cordes, caixa de ressonància en forma de vuit, i fons pla que es prolonga en un mànec amb trasts Sempre ha estat present, tant en la música popular com en la música culta, i ha esdevingut un instrument de concert reconegut internacionalment amb un ampli repertori Morfologia i tècnica La caixa de ressonància de la guitarra és formada per la tapa harmònica i el fons -peces…
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…
música de Catalunya
Música
Música desenvolupada a Catalunya.
Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…