Resultats de la cerca

Les missions jesuïtes del Paranà introduïren, al segle XVI, la música religiosa europea, i més tard la profana L’aïllament geogràfic i la força de la cultura autòctona guaraní permeteren, amb la independència, l’aparició de corrents musicals populars, basats sovint en música de saló europea, però amb ritmes i metres propis, com la polca paraguaiana Un instrument molt emprat és l’arpa, a més d’instruments de percussió, la maraca i instruments de vent Els compositors de música culta més destacats són Agustín Pío Barrios 1885-1944 i Juan Carlos Moreno 1912

S’inicià en la música amb el seu pare, i més tard estudià al Conservatori de Madrid amb R Frühbeck de Burgos composició i R Sainz de la Maza guitarra Residí als Estats Units 1971-84 El 1978 assistí a la primera convenció dels gèneres musicals d’església, a Atlanta EUA El 1979 rebé una beca per a compondre peces inspirades en les ciutats espanyoles Posteriorment, en ocasió d’un homenatge a Rafael Alberti, la Universitat de Saint John’s Queens Nova York li encarregà composicions basades en els seus poemes La novia i Canciones del Paraná Ha escrit música per a tota mena de formacions, si bé la…

Emigrà a l’Argentina amb la seva família el 1905 Estudià piano, cant i violoncel a Buenos Aires El 1919 compongué l’obra coral Raïms i espigues , premiada per l’Orfeó Català de Buenos Aires El 1929 retornà a Barcelona i es dedicà a la pedagogia musical a les escoles del Mar i Blanquerna Retornada a Buenos Aires 1940, prosseguí la seva labor didàctica, que inclou composicions com Contrapunto final 1973 La seva obra comprèn, a més, un quartet 1924, Poemas de Cuyo 1925, per a cant, flauta i arpa, les obres orquestrals Danza india i Visión Sinfónica , estrenades per l’Orquestra Pau Casals a…

Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’Orfeó Català de…

El 1905 es traslladà amb la seva família a Buenos Aires Estudià cant i violoncel al Conservatorio Gaito, i fou deixeble de piano de Julián Aguirre a la Escuela Argentina de Música i de Constantino Gaito al Conservatorio Williams El 1919 guanyà el primer premi de l’Orfeó Català de Buenos Aires per l’obra coral Raïms i espigues El 1929 retornà a Barcelona i participà activament en l’àmbit de l’educació musical a les escoles del Mar i Blanquerna, fins que el 1940 abandonà Catalunya i s’installà definitivament a Buenos Aires Dedicada a la pedagogia al llarg de tota la seva vida, compongué peces…

La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució…