Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Gace Brulé
Música
Trobador francès, un dels més destacats i a la vegada més prolífics del final del segle XII.
Vida Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música d’algunes hi ha diverses versions Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’època que no pas per l’originalitat de la…
Perrin d’Agincourt
Música
Trouvère francès.
El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…
festival d’Ais de Provença
Música
Festival de música celebrat anualment en la localitat d’aquest nom.
Fou creat el 1948 a iniciativa de l’ empresari Gabriel Dussurget, Henri Lambert i la mecenes comtessa Pastré La seva programació és àmplia, tot i que en un principi destacaren les produccions mozartianes Quant als intèrprets, ha apostat per la promoció de joves talents i alhora ha presentat figures ja consagrades
Lucas Fernández
Música
Teatre
Dramaturg i músic castellà.
Fou cantor de la catedral de Salamanca i professor de música a la universitat Les seves sis Farsas y églogas al modo pastoril 1514, dins una concepció típicament medieval, presenten afinitats amb les de Juan del Encina, sobretot quant a les tres peces de caràcter popular De les tres obres religioses cal destacar l' Auto de la Pasión, notable pel seu to patètic i realista
Lennie Tristano
Música
Pianista de jazz nord-americà, de nom Leonard Joseph.
Cec des de nou anys, féu estudis acadèmics i durant un quant temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on es dedicà bàsicament a l’ensenyament a grups reduïts d’alumnes Les seves teories tingueren una gran repercussió en el desenvolupament del cool Com a instrumentista es prodigà poc, i el seu estil es caracteritzà per un gran rigor formal
Matthaeus Pipelare
Música
Compositor francoflamenc.
Després d’estar actiu durant un quant temps a Anvers, ocupà el càrrec de director de l’escolania de la confraria mariana de ’s-Hertogenbosch, al nord de Brabant, on romangué des del 1498 fins al 1500 Escriví una dotzena de misses, uns deu motets i algunes cançons profanes, la major part de les quals amb text en llengua flamenca D’un estil força conservador, algunes de les seves composicions gaudiren de gran difusió Tota la seva producció coneguda s’ha conservat manuscrita
Claudi Arimany
Música
Flautista.
Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal
Francesco Geminiani
Música
Compositor i violinista italià.
Estudià a Milà, i amb A Corelli i A Scarlatti a Roma Dirigí l’orquestra de la Signoria de Lucca 1707-10 El 1714 anà a Anglaterra, on assolí èxits com a violinista i publicà un dels primers mètodes de violí actuà també sovint a Irlanda Residí un quant temps a París 1749-55, on estrenà el ballet La forêt enchantée 1754, publicat a Londres 1756 com a peça instrumental El 1759 tornà a Irlanda Deixà sonates per a violí i clavecí i concerti grossi d’una gran qualitat
appoggiatura
© fototeca.cat
Música
Nota d’ornament que hom fa sentir abans d’una d’important i que, tot reforçant el temps en el qual sona, dóna un relleu particular a la nota esperada i substituïda, que arriba més tard i constitueix la resolució
de l’ appoggiatura
si aquesta, com en la major part dels casos, ha creat una dissonància.
Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del s XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real
Lee Morgan
Música
Trompetista nord-americà.
Debutà professionalment a quinze anys, i el 1956 entrà a l’orquestra de Dizzy Gillespie Precoçment madur, en aquesta època Morgan començà a enregistrar com a líder, o collaborant amb diversos músics El 1958 entrà a The Jazz Messengers d’Art Blakey, on romangué fins el 1961 Després tocà un quant temps a Filadèlfia, i tornà amb Blakey en 1964-65 Més tard treballà sol i amb els seus propis grups, realitzant molts enregistraments, entre els quals destaquen The Sidewinder 1963 i Delightfulee 1966 Morí pel tret d’una amant mentre tocava al club Slugs de Nova York Inicialment influït per Clifford…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina