Resultats de la cerca

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777 El 1796,…

Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’Orfeó Català de…

Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la catedral de…

Format possiblement a la catedral de Barcelona amb Francesc Queralt, fou nomenat mestre de capella de Vic el 1818, i del 1819 al 1876, de la catedral de Tarragona, on succeí Francesc Bonamich És autor d’un centenar llarg de composicions religioses, majoritàriament conservades a l’arxiu de la catedral de Tarragona L’obra de Bruguera evolucionà des d’un classicisme preciosista fins a un llenguatge que delata l’assimilació de trets romàntics

Des de l’inici ha participat en diferents festivals i certàmens arreu d’Espanya i de l’estranger, on ha obtingut importants guardons, i ha estructurat la seva pròpia escola de música La societat que la integra ha creat també una banda juvenil 1961, una orquestra de corda i un cor mixt Disposa de més de 100 músics professionals i és dirigida, des del 1997, pel mestre JM Micó Castellano Altres directors que n’han estat al capdavant són E Felipe, J Garcés Queralt, F Villarejo, P Sánchez Torrella, M Enguídanos Cotanda i F Cabrelles

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla

Vida Seguí estudis eclesiàstics i fou ordenat a Roma el 1870 Parallelament a la seva carrera sacerdotal al seminari de Berga, estudià orgue i exercí d’organista i sotsxantre en aquest municipi El 1872 ocupà el càrrec de sotsxantre a l’església de Santa Anna de Barcelona, on estudià harmonia amb Anselm Barba, organista i mestre de capella d’aquesta parròquia A partir del 1885 fou professor de cant pla al seminari de Barcelona Publicà uns Estudios históricos sobre el canto llano Barcelona 1885 Bibliografia Complement bibliogràfic Ferrer, Antoni Estudios históricos sobre el canto llano y…

Fou ordenat sacerdot a Roma 1870 El 1872 fou nomenat sotsxantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona 1885 Publicà Estudios históricos sobre el canto llano 1885

Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo

Rebé la seva primera formació musical a la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, M Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841 Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell, el qual servà sempre una especial veneració pels ensenyaments de Nin Segons Pedrell, descobrí la polifonia…