Resultats de la cerca

En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M Robledo, JP Pujol, Francisco de Silos, D de Pontac, M Correa i T Micieres "el menor" A Aragó hi hagué, al…

Es formà en cant a l’escolania de San Pablo de Saragossa, on ingressà el 1827 i on fou alumne de P León Gil Després fou escolà al Salvador de La Seo, a la capital aragonesa Desenvolupà unes grans qualitats com a violinista, i tocà al Teatre Principal de Saragossa com a concertino Exercí alhora com a segon violí a la capella de música de La Seo, i des del 1835 degué ésser primer violí Vers el 1858 és documentat com a mestre de capella a La Seo, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la data exacta Allí romangué fins a la seva mort, on exercí una important tasca…

Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les…

Fou ajudant d’organista de Sebastián Aguilera de Heredia a la seu de Saragossa el 1620, i el succeí el 1627 Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort, magrat que li fou ofert el trasllat a la capella reial de Madrid Algunes de les seves composicions foren publicades en l' Antología de organistas clásicos españoles , de F Pedrell, i en l' Antología de organistas españoles del siglo XVII , d’H Anglès Entre les seves obres cal fer esment de vuit tientos , dues batalles, himnes, salms i altres composicions per a orgue

La primera destinació de la qual es té certesa fou la de l’església d’El Pilar de Saragossa, on fou nomenat mestre de capella l’any 1531 Del 1549 al 1562 i del 1566 al 1569 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Tarragona i possiblement, durant aquest període, feu una curta estada a Roma A partir del 1569 s’establí novament a Saragossa, on es feu càrrec del magisteri de cant de la catedral i on romangué la resta de la seva vida A la seu saragossana desplegà una gran activitat musical i formà deixebles de mèrit com Pedro Ruimonte i Sebastián Aguilera de Heredia La seva producció…

Fill d’un catedràtic de llatí i germà de l’escriptor Miguel Labordeta, es llicencià en filosofia i lletres i exercí com a professor d’institut L’any 1968 inicià la seva activitat d’intèrpret i autor de cançons i el 1974 enregistrà el disc Cantar y callar , seguit d’altres, entre els quals Tiempo de espera 1975, Que no amanece por nada 1978, Cantata para un país 1979, Las cuatro estaciones 1981 Qué queda de ti, qué queda de mí 1984, Aguantando el temporal  1985,  Qué vamos a hacer 1987, Trilce 1989, Tú, yo y los demás 1991, Canciones de amor  1993, Paisajes 1991, 30 canciones en la mochila…

Compongué una música estèticament conservadora i destinada als serveis litúrgics Mostrà, a més, un gran interès per l’ensenyament musical, cosa que el portà a publicar la Teoría del solfeo 1907 i el Tratado de música para escuelas normales 1911 També dedicà part del seu temps a l’estudi de la música popular aragonesa i escriví Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934, dos estudis que encara són un referent molt important entre els estudiosos del folklore aragonès

Es formà a Saragossa, on fou deixeble de Conrado del Campo Fundà l’Orquestra de Cambra de Saragossa, i exercí de professor al conservatori de la ciutat És autor de l’obra Historia de la música religiosa en España , publicada el 1942

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu…

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics…