Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Benet Andreu i Pons
Música
Compositor, mestre de capella (1826) i organista de Santa Maria de Maó.
Introduí reformes en el cant pla segons el criteri que exposa en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas Barcelona, 1851 Deixà escrites nombroses composicions d’església, com és ara un Miserere, el Repertorio de misas a toda orquesta, dues farses 1832 i 1838 i una òpera titulada La fidanzata corsa 1846
Melchior de Torres
Música
Teòric musical espanyol, actiu a mitjan segle XVI.
Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional
Saburo Moroi
Música
Compositor i teòric japonès.
S’inicià en la música de manera autodidàctica, i el 1928 es graduà a la Universitat de Tòquio amb un treball sobre les formes musicals El seu encontre amb el grup Suruya fou fonamental per al coneixement de les noves tendències musicals El 1932 es traslladà a Berlín, on estudià composició amb Schrattenholz i orquestració amb Gmeindl fins el 1934 Fou a Berlín on s’estrenaren algunes de les seves primeres obres, com el Concert per a piano i orquestra 1933 i la Simfonia núm 1 1934 Posteriorment ocupà diferents càrrecs musicals al seu país natal Involucrat amb la tradició musical germànica, la…
Ibrahim Ferrer Planas
Música
Músic i cantant cubà.
Orfe des dels 12 anys, el 1957 es traslladà a l’Havana, i treballà amb les principals formacions cubanes, entre les quals Ritmo Oriental, l’orquestra de Benny Moré, i durant molts anys en la de Pacho Alonso El 1991 abandonà totalment el món de la música per motius personals, però el 1997 acceptà participar en l’enregistrament dels discos Toda Cuba Le Gusta i sobretot, Buena Vista Social Club , una iniciativa del productor nord-americà Ry Cooder, que revifà la trajectòria d’alguns dels músics més rellevants dels gèneres tradicionals cubans del son i la trova El disc, que rebé un…
Francesc Frontera i la Serra
Música
Compositor, professor de cant i director mallorquí.
Vida Inicià la seva formació musical en l’àmbit familiar, especialment sota la guia del seu padrastre Fou director de l’orquestra del Teatre Principal de Palma El 1836 s’installà a París, on estudià amb H Collet i A Elwart, i on també exercí de professor de cant Posteriorment fou mestre de capella i cambra de la reina Isabel II i professor de cant del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid Fou membre de l’Institut de França i de la Reial Acadèmia de San Fernando Després de vint-i-sis anys a la cort madrilenya retornà a Mallorca a causa del seu nomenament com a Batlle del Reial…
Ramon Parramon i Castany
Música
Constructor d’instruments i compositor.
Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…
,
Chavela Vargas
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant mexicana d’origen costa-riqueny Isabel Vargas Lizano.
Tingué una infantesa difícil, de pares divorciats, fou criada per uns oncles i de petita contragué la poliomelitis A catorze anys emigrà a Mèxic, on subsistí cantant pels carrers Vers el 1930 es professionalitzà i rebé un actiu suport de José Alfredo Jiménez, un dels principals intèrprets i autors de la cançó mexicana Pel dramatisme i la força expressiva que sabé donar a les seves actuacions, Vargas se situà entre els primers intèrprets de rancheras , cançó mexicana per antonomàsia, i també d’altres gèneres L’any 1961 gravà el seu primer disc, Noche de Bohemia, i moltes de les cançons que…
Lluís del Milà i Eixarc
Música
Compositor, violista de mà i escriptor valencià.
Vida Passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop de cinquanta composicions originals quaranta fantasies, quatre tientos i sis pavanes També inclou una collecció de composicions vocals amb acompanyament en diverses llengües sis villancicos castellans i sis més en portuguès,…
Benet Andreu i Pons
Música
Realitzà els seus estudis musicals sota el mestratge de l’organista Jaume Alaquer (Maó 1785 - l’Havana 1823).
Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…
notació
Música
Conjunt de sistemes gràfics que constitueixen el llenguatge emprat per a escriure, interpretar, memoritzar i ensenyar la música.
Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…