Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
La flauta màgica
Música
Òpera de Mozart, sobre un text alemany d’E.J Schickaneder i L. Giese cke, estrenada a Viena el 1791.
L’argument, complicat i d’aspecte absurd, és una apologia de la francmaçoneria, a la qual pertanyien Mozart i Schickaneder Mozart en basà alguns fragments en cançons populars, i per a la resta escriví àries, marxes, cors i concertants, d’una bellesa insuperable
Johann Christoph Gottsched
Música
Crític, assagista i dramaturg alemany.
Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del rei de…
Frank Zappa
Música
Guitarrista i compositor nord-americà de rock.
Frank Vincent Zappa fou un músic molt important del rock dels anys seixanta La seva producció, abundant i d’una gran qualitat, té influències tan diverses com Igor Stravinsky, Edgar Varèse, el rock dels cinquanta o el heavy-metal dels setanta Les seves lletres eren irreverents, satíriques i plenes d’humor absurd, com es pot veure en els discos Freak out 1966 o We’re only in it for the money 1968, àlbum aquest darrer on ironitzava sobre el moviment hippy i el grup The Beatles Aquests dos discos, com molts d’altres, els enregistrà amb el grup The Mothers of Invention Feu rock ,…
funk
Música
Estil aparegut als EUA al final dels anys seixanta, fruit de la mescla del soul i el rock.
Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke & The Blazers…
Antoni Caimari i Alomar
Música
Compositor mallorquí.
Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura fou la…
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…
Francis Jean Marcel Poulenc
Música
Compositor i pianista francès.
Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…