Resultats de la cerca

Els seus orígens es remunten a la formació coral creada l’any 1935 per un grup d’estudiants de l’Escola de Música de Barcelona interessats per l’obra coral de Bach Després de la Guerra Civil alguns d’aquests estudiants es tornaren a unir i, sota la direcció del mestre Enric Ribó, crearen un cor que tenia per objectiu aprofundir en la subtilesa de la interpretació coral, fet que aconseguí gràcies al treball rigorós i a la gran tasca de recerca que el mestre realitzà en l’estudi de la polifonia Des de la seva primera actuació l’any 1941, el grup realitzà nombroses gires i concerts arreu d’…

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan…

Un dels intèrprets de més èxit d’aquest gènere, la seva aportació innovadora rebé alhora una acollida entusiasta i severes crítiques del sector més purista dels afeccionats Acompanyat gairebé sempre pel guitarrista Tomatito i, més esporàdicament, per Paco de Lucía, enregistrà el seu primer disc als divuit anys D’entre la seva abundant obra discogràfica destaca Camarón de la Isla 1975, Como el agua 1981, Soy gitano 1990, en la qual és acompanyat per l’Orquestra Filharmònica de Londres, i l’antologia Autorretrato 1970-1990 1990

Fill d’un músic municipal i una cantant mediocre, es formà a Bolonya amb SMattei, amb el qual conegué l’obra de Haydn i Mozart, que l’influïren hom li retragué sovint un estil germanitzant Dedicat al teatre, debutà amb la farsa La cambiale di matrimonio 1810 ben acollida, escriví òperes bufes L’inganno felice , 1812 La scala di seta , 1812 que li donaren nom el mateix any estrenà ja al Teatro alla Scala de Milà La pietra del paragone i el 1813 consolidà la seva fama amb Tancredi , òpera seriosa, i les bufes Il signor Bruschino i L’Italiana in Algeri Hi emprà recursos còmics…

Introduït a la cort, rebé del cardenal GR Mazzarino el privilegi per a fundar acadèmies d’òpera per tot el país, amb l’objectiu de crear una òpera pròpiament francesa L’acadèmia de París s’inaugurà el 1761 amb Pomone , amb música de R Cambert i llibret de Perrin Malgrat la bona acollida de l’obra, la mala administració dels empresaris de l’acadèmia endeutà Perrin, que fou empresonat Alguns poemes seus foren musicats per compositors com JB Lully, M Lambert o Jacques Champion de Chambonnières Tot i que foren molt criticats, i fins i tot ridiculitzats, Perrin i Cambert són…

Inicià els seus estudis a Kalisz i els continuà a Varsòvia amb A Freyer Posteriorment estudià composició amb CF Rungenhagen, a Berlín Mereix ser recordat per la composició de dues òperes que foren molt ben rebudes al seu temps, Els pescadors de Palerm , estrenada a Varsòvia el 1867, i l' opéra-comique El fantasma de Voyvode , estrenada a la capital polonesa el 1873 Aquesta darrera, representada també a Viena, Sant Petersburg, Berlín i en altres ciutats, tingué una bona acollida i rebé els elogis del crític musical E Hanslick Entre altres obres, cal esmentar una cantata que…

Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i…

Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament…

El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble…

Constituí un intent d’implantació del teatre líric català Malgrat l’excellent presentació de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B Lambert S’estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques, entre les quals destaquen La santa espina , d’E Morera i A Guimerà, Picarol , d’E Granados i A Mestres, i La presó de Lleida , de…