Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
oriscus
Música
Signe neumàtic d’ornamentació que representa una sola nota (neuma).
Sol anar acompanyat d’un altre neuma i la forma d’interpretar-se no és clara L' oriscus constitueix l’element central del salicus i del pressus si s’afegeix abans d’una virga dona lloc al podatus quassus , i si s’afegeix després, a la virga strata
octava
Música
Interval musical que abraça vuit graus de l’escala diatònica.
Comprèn cinc tons i dos semitons i és susceptible d’ésser dividit en dotze semitons iguals Conservant el mateix nombre de graus i de nom, l’octava pot ésser augmentada , quan hom hi afegeix un semitò cromàtic, o disminuïda , quan comprèn només quatre tons i tres semitons diatònics
jota
Música
Dansa i ball
Ball cantat popular, de parelles, de caràcter viu i de ritme ternari.
Els dansaires se situen davant per davant, amb acompanyament de castanyetes al País Valencià i fent esclafir els dits a quasi tot el Principat La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa hom només balla les variacions instrumentals A Mallorca i al País Valencià el cant s’avança a la fi del fragment instrumental A Mallorca i a Menorca sovint hom afegeix a la cobla una tornada de quatre versos L’acompanyament instrumental al Principat i a Menorca és tocat per…
punt
Música
Signe de notació musical de significacions diferents.
A partir del s XIII fou un signe de separació que modificava el valor de les figures i dels grups de notes A partir del s XV es convertí en una indicació de durada Collocat a la dreta d’una nota, n'augmenta la meitat del valor En el cas d’haver-hi un doble punt, hom afegeix a la durada de la nota la meitat del valor del primer punt
hipo-
Música
Forma prefixada del mot grec hypó, que significa ’sota', ’en menys quantitat', ’en grau deficient o inferior'.
En la teoria de la música, el prefix ’hipo-' s’afegeix al nom dels modes autèntics per a referir-se als plagals, l’àmbit dels quals és una 4a J inferior respecte dels autèntics Així, els quatre modes autèntics del sistema medieval dòric, frigi, lidi i mixolidi es converteixen en els quatre plagals anomenats hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi Posteriorment, H Glareanus Dodecachordon , 1547 hi afegí els modes hipoeoli i hipojònic
quart de to
Música
Interval de la grandària de la meitat d’un semitò.
Divideix, per tant, l’octava en vint-i-quatre parts iguals en el cas d’un sistema d’afinació de temprament igual Entre totes les possibilitats d’utilització musical dels microtons, la dels quarts de to és probablement la més freqüent microtonalitat S’han ideat diversos signes per a la notació dels quarts de to Els més emprats són transformacions dels habituals signes de sostingut i bemoll, als quals s’afegeix una petita fletxa ascendent o descendent o dels quals s’elimina un dels traços verticals
cànon infinit
Música
Cànon que es pot repetir sense haver d’interrompre la imitació.
Això vol dir que l’última part del comes es pot combinar contrapuntísticament amb l’inici del dux , donant així una sensació circular El cànon infinit més habitual és el que es produeix a la 8a o uníson com és el cas del round anglès, ja que en altres intervals, tot i ser possible, presenta majors dificultats harmonicotonals Si l’autor no ha previst un possible final en el decurs del cànon indicat amb la presència d’un calderó, aleshores s’afegeix una coda ex 5
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
arpegi

arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
El seu nom indica un procediment típic de l’arpa, com ho és també dels altres cordòfons pinçats, amb teclat o sense clavecí, guitarra Amb tot, hom ha escrit passatges arpegiats per a gairebé tots els instruments Els acords que, en cordòfons de teclat, cal tocar arpegiats ràpidament i mantenint simultàniament les notes un cop atacades són escrits actualment com a tals acords amb una línia ondulada vertical al seu davant, si han d’ésser executats en sentit ascendent, i si no, hom afegeix una fletxa davant la línia ondulada indicant el sentit descendent
īqā'
Música
En el sistema àrab de modes rítmics, unitat o cicle bàsic definit per la successió d’accents diferents.
Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’origen àrab o turc, com per exemple…