Resultats de la cerca

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques…

Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid…

Arp Schnit ger Schmalenfleth, Baixa Saxònia 1648 - 1719 en fou el representant principal Després de l’aprenentatge fet al taller del seu cosí Berendt Huess a Glückstadt, s’establí a Hamburg, d’on esdevingué ciutadà el 1769 Entre els més de 150 orgues que bastí destaquen els dos d’Hamburg Sankt Nikolai 1682-87 i Jakobskirche 1689-93, i el de Sankt Ludgeri a Norden 1686-88 Fou ajudat pels seus dos fills, Johann Georg 1690-d 1733 i Franz Caspar 1693-1729, que continuaren la tasca als Països Baixos La seva influència s’estengué a Portugal i Espanya i fins i tot arribà a Moscou, i ha…

Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica…

S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978…

Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta…

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces…

Vida Es formà a Tolosa i a París Anà a Madrid com a professor d’arquitectura i matemàtiques de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Dedicà la seva vida a la divulgació científica i participà activament en la vida cultural del país Les seves obres principals tracten sobre matemàtiques, camp en el qual sobresortí Els seus Elementos de matemáticas 1772-83, en deu volums, foren molt influents Fou un entusiasta amant de la música i el 1775 publicà una adaptació castellana de les Leçons de clavecin, et principes d’harmonie 1771 d’Anton Bemetzrieder, on, lluny de limitar-se a donar una…

Membre de l’escolania de l’església de la Mercè, a Barcelona, estudià música al Conservatori del Liceu, amb el professor Domènec Sánchez i Deyà, i es diplomà amb primers premis en violí, música de cambra, harmonia i història de la música Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals També formà part de l’Octeto Español, amb el qual, el 1901 feu una gira pels Estats Units Aquell mateix any fou nomenat primer violí de l’Orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà a actuar amb l’…