Resultats de la cerca

A l’Antic Testament apareix sobretot als Salms i al Llibre de Tobit en el Nou Testament, a l' Apocalipsi Entrà en la litúrgia cristiana, sobretot com a resposta cantada a versets de salm En la litúrgia romana, aquest cant és suprimit durant la quaresma, mentre que és cantat amb més freqüència durant el temps pasqual En els ritus orientals no és mai omès En el cant gregorià, en el cant de l’alleluia a la missa, la melodia, relativament senzilla, és seguida d’un jubilus o vocalització sobre la darrera vocal a Diverses obres de concert contenen temes sobre l’alleluia Händel,…

Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta…

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al s X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al s XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del s XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius…

Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte…

Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del…

Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns ofertoris com els…

El terme s’utilitza sobretot en el cant pla litúrgic Un melisma pot arribar a tenir entre vint i trenta notes L’estil melismàtic es contraposa al sillàbic, en el qual a cada síllaba correspon una sola nota Entre l’un i altre se situa l’estil neumàtic, en el qual a cada síllaba correspon un petit nombre de notes Els cants de la missa en els quals abunda més l’estil melismàtic són l’alleluia, el gradual i el tractus També són usuals en algunes formes dels responsoris de l’ofici Generalment tan sols alguns passatges d’aquests cants utilitzen melismes molt llargs, mentre que en la…

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…

Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu protector Johann…

Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final…