Resultats de la cerca

Fou escolà, monjo i mestre de capella de Montserrat Tot i la destrucció del monestir 1811, la dispersió 1822 i l’exclaustració 1835, formà de nou l’escolania i la proveí de repertori en part original Del 1835 al 1844 restà sol a Montserrat amb el germà J Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina en alternar el cant pla amb la polifonia per manca dels versets d’orgue

Originalment era improvisada La seva utilització pràctica consisteix a alternar o eventualment substituir el cant pla amb el verset elaborat en una versió polifònica per a l’orgue, encara que també es troben casos en els quals la part instrumental és composta sobre temes lliurement inventats La missa per a orgue composta o improvisada ha estat un gènere molt cultivat per organistes italians i francesos F Couperin Messe pour les paroisses i Messe pour les convents Els preludis corals de la tercera part de la Klavierübung de JS Bach pertanyen, però, a la mateixa tradició

El 1617 ingressà a l’Escolania de Sant Lluís dels Francesos, a Roma, i el 1638 succeí V Ugolini al capdavant de la capella de Sant Lluís El 1644 passà a dirigir la capella del duc de Baviera Dos anys després fou mestre de capella a Santa Maria la Major, i posteriorment, fins a la seva mort, a la Capella Júlia La seva música fou una de les darreres grans manifestacions de l’escola polifònica romana Compongué alguns motets per a una veu, amb acompanyament de baix continu, i obres litúrgiques policorals, sempre a cappella En les seves obres explotà la tècnica concertant d’alternar…

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió…

Estudià des dels dos anys amb la seva mare, la pianista i pedagoga Ernestina Corma Nen prodigi, a tres anys tocà per primera vegada en públic a Barcelona, actuació que causà una gran impressió A vuit anys d’edat ingressà a l’Acadèmia Marshall pensionat per l’Ajuntament de Barcelona i després estudià amb Alfred Cortot Quan tenia només nou anys fou nomenat soci honorari de l’Orquestra Simfònica de Madrid, després d’haver ofert un concert amb aquesta formació Juntament amb la seva germana Giocasta, actuà per al rei Alfons XIII i per al papa Pius XI i també, quan encara eren nens, amb Pau Casals…

És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs la salmòdia actualment dos salms i un càntic del Nou Testament, la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el magníficat, bé que amb entonació solemne a cada…

Estudià a Buenos Aires amb O Castronuovo, E Leuchter i C de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París A la capital francesa fou alumne de N Boulanger, V Perlemuter, M Long i Y Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i collectius menys afavorits Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de JS Bach o L van Beethoven combinades amb…

Deriva de la manera habitual de cantar l' antífona

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…