Resultats de la cerca

Sovint, ambdós termes -metre i mètrica- són emprats com a sinònims amb el significat que s’explica a l’entrada ’metre'

La seva funció és comunicar l’aire exterior a la caixa de ressonància amb el que hi ha a l’interior, i facilitar la vibració i l’acoblament acústic d’ambdós espais

Es formà a l’escolania de Montserrat del 1737 al 1745 amb Benet Esteve Aquest darrer any entrà al monestir, d’on fou organista a partir del 1754 Escriví, entre altres obres per a instruments de teclat, sonates per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere , ambdós per a doble cor i orquestra

Pot ésser unitònic o bitònic i arribar a produir entre 100 i 144 sons diferents És un instrument típic de la música popular, emprat especialment als Balcans i a l’Argentina Fou inventat el 1846 pel constructor H Band de Krefeld

Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès

Compaginà els estudis de violí amb els de violoncel, i obtingué màximes qualificacions en ambdós títols al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València Retirat de la vida acadèmica, passà una temporada a París, fins que reprengué la seva carrera com a violinista i amplià els seus estudis a Berlín Herbert von Karajan el contractà per a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, formació amb la qual efectuà nombrosos enregistraments com a primer violí

En ambdós modes es troba a distància d’un to sencer re, per exemple, tant en do M com en do m Sobre la supertònica es forma un acord perfecte menor en el mode major i un de disminuït en el mode menor o perfecte menor, si s’usa l’escala menor melòdica La supertònica és també la fonamental de l’acord de dominant de la dominant En algunes ocasions el segon grau es rebaixa, per exemple per a formar l’acord de sexta napolitana

D’adolescent treballà professionalment a Boston El 1927 s’installà a Nova York i entrà a l’orquestra de Duke Ellington com a intèrpret de saxo alt i clarinet Les orquestracions d’Ellington demanaven saxòfon baríton i Carney l’adoptà, creant un so i un estil per a aquest instrument ingrat i llavors molt poc desenvolupat Fou, doncs, el saxofonista baríton per excellència, i una de les veus indispensables del so de l’orquestra de Duke Ellington, on romangué fins el 1974, any de la mort d’ambdós

Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim

Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G Bizet en el preludi al quart acte de Carmen L’última de les Siete canciones populares españolas , de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo