Resultats de la cerca

Entrà a l’Escolania de Montserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals,…

Inicià estudis de piano a vuit anys, i posteriorment fou becada per a ampliar estudis al Conservatori de París amb Isidore Philipp, on l’any 1911 aconseguí el primer Premi de Piano A partir d’aquell moment desenvolupà una important carrera internacional amb una fita destacada en el debut, l’any 1916, als Estats Units El 1922 es casà amb el compositor Octavio Pinto

És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià Donostia i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate 1897-1902 Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola 1902-29, que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal El següent director fou Juan Gorostidi 1929-68, amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L Stokowski i Ch Münch, i començà a…

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc

De petita cantà diverses obres sacres a l’església de Sant Agustí de València Fou deixebla de F Andrés a la mateixa ciutat i posteriorment es traslladà a Milà per ampliar la seva formació El 1923 debutà al Teatro Fuencarral de Madrid amb Aïda Amadeu Vives la contractà per a cantar diverses sarsueles, especialment Doña Francisquita , que interpretà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1933 al costat de M Fleta Set anys més tard, cantà al mateix teatre La Dolores , de T Bretón

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Format a l’Escola de Música de Barcelona, estudià violí amb Viscasillas i composició amb Enric Morera El 1919 guanyà el Premi Maria Barrientos, que li permeté ampliar estudis a l’estranger De retorn, exercí de professor a l’Escola de Música de Barcelona Fou redactor de la revista "Vibraciones" i, com a compositor, escriví diverses obres per a orquestra, entre les quals sobresurten les Tres danses gitanes 1943 D’altra banda, també compongué algunes obres cambrístiques, com Dues sonates per a violí i piano , i algunes sardanes, entre les quals La ginesta i Marinera

Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o…