Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
heavy-metal
Música
Estil provinent del blues-rock que ha tingut un públic constant que s’ha anat renovant des del final dels anys seixanta.
El heavy-metal 'metall pesant’ en anglès aparegué al final dels anys seixanta, influït també per la psiquedèlia, i grups com Cream i Jimi Hendrix Experience Del blues , en deixà de banda la tradició i el swing , i conservà la importància de la guitarra, els solos, els ritmes rígids i senzills i els riffs interminables A això hi afegí potents amplificadors per a la guitarra i per a un baix tan contundent com la bateria En el heavy-metal , la melodia o l’estructura de la cançó no és tan important com el virtuosisme en la guitarra, la tècnica, la destresa i la rapidesa, que només s’alenteix per…
Jurij Sergejevič Kasparov
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Moscou, on fou alumne de M Culaki i E Denisov El 1985 guanyà el premi del Concurs de la Unió de Compositors, per la seva Simfonia núm1, "Guernica" , i el 1989 guanyà el Guido d’Arezzo amb Ave Maria Si bé al començament s’adscriví a un corrent quasi clàssic dins el llenguatge postserial, posteriorment ha anat eixamplant les possibilitats combinatòries, tant tímbriques com estilístiques Amb la microsimfonia Gènesi 1989, l’estructura deixà pas a la textura, com en el Concert per a oboè 1988 Com a compositor ha anat concentrant la seva obra en petits…
batuta
Música
Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç dret i —conjuntament amb altres recursos tècnics— fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.
El seu ús s’ha anat generalitzant a partir del s XIX
batuta
Música
Vareta de fusta emprada pels directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç i, conjuntament amb altres recursos tècnics, fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.
Actualment té uns 45 cm de llargària i sol pintar-se de blanc El seu ús s’ha anat generalitzant des del segle XIX
festival de Glyndenbourne
Música
Festival operístic que des del 1934 se celebra anualment (exceptuant els anys de la II Guerra Mundial) a la localitat del comtat de Sussex del mateix nom.
Fundat per John Christie, es desenvolupa a l’aire lliure i té una capacitat d’unes 750 places Dedicat preferentment al repertori de Mozart, s’hi han anat introduint altres compositors d’èpoques i estils molt diversos Rep la collaboració d’orquestres i intèrprets de renom mundial
Lliga d’Associacions de Música
Música
Associació musical catalana fundada el 1919 per iniciativa de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona i patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya.
El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil…
litòfon

Litòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques en grup Consta d’una sèrie de petites lloses de pedra negra, sovint en forma de L invertida, que estan en suspensió dins un marc de fusta, les quals són percudides amb una maceta Instrument important de les antigues cultures asiàtiques, encara és vigent en l’actualitat El nombre de peces i l’afinació s’han anat modificant d’acord amb l’època i cultura en què s’ha utilitzat Algunes esglésies d’Etiòpia el fan servir, de manera individual o en grup, en substitució de campanes Modernament se’n construeixen…
barra harmònica

Barra harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Llistó de fusta encolat sota de la taula harmònica d’alguns instruments d’arc (violí, viola, etc.) per reforçar-la i protegir-la de la pressió del pont.
Resta fixada, en direcció longitudinal i parallelament a les cordes, sota la pota del pont que correspon a les cordes greus, per la qual cosa s’anomena també barra de baixos La seva funció acústica és especialment notable en l’equilibri entre sons greus i aguts Començà a utilitzar-se en el violí al final del segle XVI, quan amb l’increment de la tensió de les cordes per a aconseguir una sonoritat cada cop més brillant, d’acord amb les exigències del virtuosisme naixent, augmentà la pressió d’aquestes sobre el pont Les seves dimensions han anat variant al llarg de les diferents…
Franjo Šaver Kuhac
Música
Etnomusicòleg, crític musical i compositor croat.
Estudià piano a Leipzig, Weimar i Viena Entre els seus mestres cal destacar F Liszt i C Czerny Fou professor de piano a Osijek del 1858 al 1871, i aquest darrer any marxà a Zagreb, on es dedicà a la crítica musical Pioner de l’etnomusicologia a Croàcia, exercí una important influència en els compositors de la seva generació El 1878 publicà el primer recull de les cançons populars que durant anys havia anat reunint de diverses províncies eslaves Fou també un escriptor prolífic que defensà la creació d’un estil musical nacional croat i l’origen croat d’alguns dels temes usats per J…
Franz Ernst Christoph Leuckart
Música
Editor alemany.
El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i Hans Pfitzner…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina