Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la…
col legno
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar les cordes de l’instrument utilitzant la vara de fusta (legno en italià) de l’arc en lloc de les cerres.
D’aquesta manera, la intensitat de l’instrument disminueix l’arc produeix molt poca fricció sobre les cordes i el seu timbre varia notablement De vegades es distingeix entre col legno battuto l’arc colpeja les cordes i col legno tratto l’arc frega les cordes Per a indicar que cal tornar a fer servir l’arc de la manera habitual s’escriu arco
Temistocle Solera
Música
Llibretista italià.
De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb Teresa Rosmina En tornar no aconseguí reconciliar-se amb Verdi, i morí en la pobresa Solera és autor d’alguns drames lírics, la música dels quals també…
Luigi Russolo
Música
Compositor, constructor d’instruments i pintor italià.
Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’…
Arcipreste de Hita
Música
Escriptor castellà.
Súbdit d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312-50, és autor del Libro de Buen Amor , on cita fins a trenta-sis instruments musicals diferents setze són de corda arpa , canon i medio canon , cítola , dulcema , guitarra latina i guitarra morisca , laud , mandurria , rabel i rabel morisco , rota , salterio , sinfonía , vihuela de arco i vihuela de péndola dotze, de vent albogón , albogue , añafil , axabeba , bacín , baldosa , caramillo , flauta , odrecillo , órgano , trompa i zanfoña sis, de percussió atabal , atambor , pandero , panderete , sonajas i tamborete , i n’hi ha dos més…
arquet
Música
Vareta de fusta corbada al foc, els dos extrems de la qual mantenen tesada una metxa de crins de cavall, que amb el seu fregament fa vibrar les cordes dels instruments anomenats precisament cordòfons d’arc.
Introduït a Europa pels àrabs cap al s VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats A partir del s XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte 1747-1835, que establi definitivament la longitud dels arquets de violí 75 cm, de viola 74 cm i de violoncel 73 cm i els perfeccionà en molts d’aspectes La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig i molts…
Katia Ricciarelli
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del…
sul ponticello
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer passar aquest al més a prop possible del pont (segons A. Schönberg, fent que la vara el fregui) de manera que el so produït tingui un timbre de qualitat nasal.
Significa, literalment, ’sobre el pont’ i s’usa en contraposició a sul tasto La rigidesa del sector vibrant de la corda en aquest lloc combinada amb una certa velocitat de l’arc produeixen un so pobre en harmònics que dona la característica tímbrica a aquest efecte Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, on s’especifiquen les diverses distàncies a què ha de ser guiat l’arc en relació amb el pont per a aconseguir diferents resultats expressius, s’atribueix al cop d’arc sul ponticello un caràcter dur i enèrgic Durant el segle XVII fou usat en comptades…
Ramon Parramon i Castany
Música
Constructor d’instruments i compositor.
Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…
,
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…