Resultats de la cerca

Té la seu a la Universitat Rutgers Newark, Nova Jersey i forma part de la xarxa de biblioteques de la Universitat Obert a tota mena de públic, des d’estudiants, professors i investigadors, fins a companyies discogràfiques, altres biblioteques i agències d’art, és utilitzat sobretot pels estudiants inclosos en el Master’s Program in Jazz History and Research, programa de doctorat d’història i investigació del jazz És l’arxiu més gran sobre el món del jazz , i els seus principals objectius són preservar i promoure aquesta forma d’expressió musical Entre les activitats de difusió…

Fou escolà 1730-34 —mentre Josep Picanyol era mestre de capella i Joan Saló organista—, organista des del 1742 i fins a la seva mort i prevere des del 1748 de la catedral de Barcelona Entre els seus deixebles destacaren  Benet Juncà i el seu nebot  Carles Baguer , que el succeí com a organista a l’esmentada seu La seva producció, amb més de setanta obres per a instrument de teclat, és datada entre els anys 1742 i 1784 És constituïda per unes 50 tocates bipartides tocates, sonates i pastorelles, algunes en forma d’ària o da capo que comença la segona part amb el tema invariat a la tonalitat…

Estudià enginyeria a Delft i música al Conservatori de Frankfurt Fou alumne del teòric Heinrich Schenker a Viena 1925-34, les idees del qual l’influïren fortament Schenker l’incità a crear un arxiu fotogràfic de manuscrits musicals 1927 al departament de música de la Biblioteca Nacional de Viena Aquest arxiu conté una gran quantitat de còpies fotografiades de manuscrits autògrafs de grans compositors, des de JS Bach fins a J Brahms A partir del 1919 començà a formar-ne una collecció monumental, que, a part de contenir nombrosa música des de l’època clàssica fins al…

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva producció musical…

El 1931 es llicencià en musicologia a la Universitat de Colònia, on fou alumne de Th Kroyer i E Bücken Més tard ingressà a la Hochschule d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià en pedagogia musical el 1933 El 1938 es doctorà a la Universitat de Bonn amb un treball sobre la cançó tradicional al baix Rin Aquell mateix any inicià la seva tasca docent a la ciutat de Viersen i fundà el Niederrheinischen Volksliedarchivs Arxiu de la Cançó Popular de la Baixa Renània, creat a partir de la seva collecció particular, formada per unes 300 cançons El 1953 fou nomenat director de l’…

Vida Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona…

Estudià al Conservatori Hubert de Blanck de l’Havana, on es graduà com a professor de piano el 1936 Fou editor i comentarista de programes de l’Orquestra Filharmònica de l’Havana i, a més, crític de música dels diaris Cubamena , Prensa libre , Alerta  i Conservatorio Compongué obres per a piano Berceuse , Nocturno , cançons i la sarsuela María Merced També collaborà en el Diccionario enciclopédico de la música , publicat a Barcelona el 1946 Obtingué el premi de musicologia María Teresa García Montes de Giberga per les obres Historia de la canción de arte cubana 1952 i La pedagogía musical…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

Filla del cantant català Joan Codina i Llubera Barcelona, 8 de setembre de 1866 –  i de la cantant ucraïnesa Olga Nemísskaia En la seva infantesa i joventut acompanyà els seus pares en gires internacionals Formada com a cantant als Estats Units, adoptà el nom de Lina Llubera El 1918 conegué Sergej Prokof’ev , el qual donà el nom de Linetta a una de les tres princeses de l’òpera L’amor de les tres taronges 1919 Casats el 1923 a Alemanya, visqueren a París, on feren conjuntament alguns recitals i tingueren dos fills Després de diverses gires als Estats Units, l’URSS i…

Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…