Resultats de la cerca

Edità reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i traduccions de llurs llibrets

Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena, i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera, Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català a…

El seu primer president fou Josep Garcia i Robles Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902, amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral A més de fundar i dirigir un grup coral, Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació entre els anys 1902 i 1909 El 1914 adquirí l’antic local de l’Associació Wagneriana, el qual, remodelat, prengué el nom de Sala Mozart Dedicada als concerts de cambra, fou la darrera seu social de l’Associació Els concerts orquestrals, a càrrec tant de l’orquestra de…

Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica orquestral L…

Tenia una orquestra de corda pròpia formada per alumnes avançats de l’Acadèmia Ainaud, ampliable quan calia A part dels concerts de l’orquestra, presentà solistes i formacions de cambra nacionals i estrangers de gran renom Els concerts se celebraven generalment al local de l’Orfeó Gracienc o a la Sala Mozart Bibliografia Complement bibliogràfic Associació Íntima de Concerts Barcelona 1920-21-22 , Associació Íntima de Concerts, Barcelona ~ 1922

Des de la seva fundació ha mantingut una intensa activitat de difusió de l’obra dels seus membres mitjançant la promoció de concerts, tant propis -cicle biennal "Mostra de Música Catalana Contemporània"- com en collaboració amb altres entitats nacionals i internacionals, i amb publicacions com el Llibre per a piano 1979, 68 Compositors catalans 1989 i Llibre per a guitarra 1992 Des del 1998 publica la revista anual "Música d’Ara" Joaquim Homs en fou el primer president 1975-76, seguit successivament per Josep M Mestres Quadreny 1977-79, Josep Soler 1979-81, Albert Sardà 1981-92, Francesc…

Al juliol del 1936 hagué d’interrompre les activitats, però fou una de les poques societats que sobrevisqué a la Guerra Civil, ja que el mateix 1939 inicià de nou els concerts Entre el 1950 i el 1958 visqué els moments més brillants de la seva activitat El darrer concert es va presentar al final de la temporada 1982-83

Les obres i els intèrprets eren de molta categoria El seu portaveu fou “Fruïcions” 1927-32 Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum Es dissolgué durant la guerra civil de 1936-39

Ha editat o ha promogut les edicions de Llibre per a piano 1980, on figura, a més d’una composició mostra per a aquest instrument, el curriculum vitae i el catàleg d’obres —en tres idiomes— de cadascun dels seus afiliats 68 Compositors 1989 i Llibre per a guitarra 1992 També organitza amb periodicitat bianual les Mostres de Música Catalana Contemporània Frederic Mompou va ser-ne president honorífic

Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel, Schönberg,…