Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
augmentat
Música
Adjectiu que qualifica l’interval que és un semitò cromàtic més gran que un de major o just del mateix ordre.
Per exemple, la 6a augmentada la♭-fa♯, és un semitò més gran que la 6a major la♭-fa De la mateixa manera, si l’interval implicat és dos semitons més gran, es qualifica com a doble augmentat L’ acord format per una 3a major i una 5a augmentada des de la fonamental per exemple, do-mi-sol♯ pot anomenar-se acord de 5a augmentat o, de manera abreujada, acord augmentat
augmentat | augmentada
Música
Dit de tot interval (melòdic o harmònic) que conté un semitò cromàtic més que si fos just o major.
Per exemple do-sol diesi quinta augmentada, do-la diesi sexta augmentada
perfecte
Música
Adjectiu que indica que l'acord tríada al qual es refereix té la 5a J.
Així, un acord perfecte major és aquell que té la 3a M i la 5a J, i un acord perfecte menor, el que té la 3a m i la 5a J Si la 5a és augmentada o disminuïda, l’acord s’anomena, respectivament, acord augmentat i acord disminuït La utilització d’aquest adjectiu podria venir del fet que, antigament, s’anomenaven consonàncies perfectes les de 5a i 4a J a més de les d’8a
pirateria discogràfica
Música
Pràctica delictiva contra la propietat intel·lectual propiciada pels sistemes de còpia digital de discs i de les xarxes d’intercanvi d’arxius d’àudio a través d’internet.
Si bé les pràctiques de còpia iŀlegal de formats d’enregistrament d’àudio ja existien amb anterioritat, s’adoptà el concepte de pirateria discogràfica arran de la comercialització d’aparells que possibiliten la còpia digital d’àudio i de la proliferació a internet de sistemes d’intercanvi d’arxiu d’àudio a través de sistemes de transmissió de dades peer to peer P2P d’igual a igual La pirateria discogràfica ha provocat una crisi sense precedents en la indústria discogràfica tradicional, amb un descens de les vendes que ha obligat a reestructurar el sector Si el 1996 el nombre de còpies…
Ramir Escofet i Cuscó
Música
Compositor català.
Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid…
Linde Consort
Música
Conjunt instrumental fundat el 1972 pel flautista Hans-Martin Linde a l’empara de la discogràfica Emi Electrola, que n’auspicià les primeres gravacions.
És constituït per cinc instruments de corda, un clavicèmbal i una flauta, travessera o de bec, en funció del repertori La formació ha augmentat ocasionalment el nombre dels seus integrants amb la incorporació d’altres instrumentistes, a més de cantants -tant de conjunts vocals com solistes- Ha desenvolupat una tasca important en la revisió de la interpretació de l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i n’ha enregistrat peces com L’ofrena musical o els Sis Concerts de Brandenburg o les suites orquestrals Més endavant, amplià el repertori amb obres renaixentistes i barroques…
sistema heptatònic
Música
Sistema musical basat en set notes contigües de la sèrie de quintes.
La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o disminuït que es forma entre les set notes L’asimetria que mostra la sèrie de 2es…
masurca
Música
Dansa popular polonesa en compàs ternari, caracteritzada per la marcada i irregular accentuació del segon o tercer temps.
Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de sac de gemecs com a bordó…