Resultats de la cerca

La b , en la notació musical, és l’origen dels accidents, puix que el si fou la primera nota alterada era indicat amb una b arrodonida molle , si havia de sonar en bemoll , i amb una b quadrada quadratum , si havia de sonar en becaire o natural

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota

Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic 1961-75 i cap de departament 1961-70 El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania Destacà en el terreny de la teoria de la música El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria 1975–88 Fou…

Autodidacte, el 1949 començà la carrera musical a Memphis, on treballà com a discjòquei i enregistrant per a diverses empreses discogràfiques, i esdevingué gradualment un intèrpret destacat de blues Evolucionà des d’un estil introspectiu vers un altre de més ràpid i enèrgic, que donà origen al rhythm-and-blues , del qual és un dels representants més destacats Com a guitarrista, estigué influït per T-Bone Walker i Charlie Christian i introduí una tècnica de vibrato que després d’ells adoptaren molts altres instrumentistes Les seves actuacions esdevingueren cada cop més orquestrals i…

Influenciat pel punk , la música surf i el rock dels anys cinquanta, The B-52's són autors d’un discurs original en la frontera entre el rock i la música de ball, presentat amb una estètica singular entre la caricatura i el còmic, i una aproximació hedonista i festiva a la música subratllada pels timbres vocals dels cantants Fred Schneider i Kate Pierson, cofundadors del grup a Athens Geòrgia, EUA el 1976, juntament amb Cindy Wilson, el seu germà Ricky mort el 1986 i Keith Strickland El seu treball de debut, l’homònim The B-52's 1979, incloïa el single Rock Lobster , una cançó…

Als països anglosaxons i germànics es representa amb la lletra B, i als països germànics amb la lletra H la B és reservada al si bemoll

Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc amb els quals…

El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, es…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’…

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona - b mollis o b rotundum , origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada - b durum o b quadratum origen del signe n - que representaven respectivament el sibbbbbbb i el si n , als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H potser per la seva relativa semblança al signe del becaire per al…