Resultats de la cerca

Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys vint i el…

Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment sobre cantus firmus , i denoten un…

Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica…

Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…

No es té gairebé cap dada sobre els seus anys de joventut Fou mestre de capella de la cort del marcgravi de Baden Lluís Guillem entre el 1692 i el 1741, primer a Schlackenwerth Bohèmia, on la cort s’havia traslladat fugint de la guerra amb França, i, a partir del 1700, a Rastatt Durant els anys d’esplendor musical de la cort de Baden, Fischer escriví música dramàtica de gran qualitat per a cerimònies festives, al mateix temps que la seva fama com a virtuós del clavicèmbal anava creixent La seva obra religiosa, composta per salms i lletanies exclusivament, mostra una…

El 1933, per la condició de jueu del pare, emigrà amb la seva família a Viena, on feu estudis d’interpretació a l’acadèmia de Max Reinhardt, però poc després es decidí pel cant, que estudià a Milà Amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich 1938 passà a residir a Suïssa Debutà l’any 1940 a Lucerna amb Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, de Johann Strauss, ja amb el nom artístic d’Inge Borkh Es consagrà amb The Consul , de Menotti 1951, i des d’aleshores dugué una brillant carrera internacional als principals teatres del món Es destacà en la interpretació de papers de textura dramàtica,…

S’inicià en la música a la seva ciutat natal, i posteriorment estudià a Munic i Milà Efectuà el seu debut com a mezzosoprano en un recital ofert a Stuttgart el 1923 Ja com a soprano, el 1928 debutà en l’òpera a Aquisgrà Fou membre de la companyia de l’Òpera de Dresden 1930-36, on s’especialitzà en papers per a soprano dramàtica Entre el 1933 i el 1942 interpretà a Bayreuth els grans personatges wagnerians escrits per a la seva tessitura El 1936 s’incorporà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el 1944, i del 1945 al 1952 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart Tot i la seva…

Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou…

Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’autors…

De formació autodidàctica, debutà a Stuttgart amb Der Evangelimann 'El recitador d’evangelis', de W Kienzl Entre el 1908 i el 1912 cantà a Lübeck i Stuttgart, i el 1913 fou contractat a l’Òpera de Munic, on debutà en el paper titular de Lohengrin , de R Wagner El 1917 cantà a l’estrena de Palestrina , de H Pfitzner, sota la direcció de B Walter S’especialitzà en el repertori mozartià, que sovint interpretà amb la seva dona, la soprano Maria Ivogün Combinà les òperes de Mozart amb títols d’autors contemporanis i obres de R Wagner, CM von Weber i ChW Gluck Colpit per dos accidents, encara…