Resultats de la cerca

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la reina María de…

Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres, Stabat mater…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per Amèrica i la…

Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals

Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904

Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes

Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes