Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Robert Fayrfax
Música
Compositor anglès.
Fou primer cantor de la capella d’Enric VIII d’Anglaterra i doctor de les universitats d’Oxford i Cambridge Deixà cinc misses a cinc veus i una a quatre, basades en el cantus firmus litúrgic escriví també dos Magnificat, motets i algunes cançons amb text anglès
teoria
Música
Consideracions de tipus matematicofilosòfic basades en les ciències físiques en relació amb els sons.
Lodovico Grossi da Viadana
Música
Músic italià.
Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada
Heinrich Sutermeister
Música
Compositor suís.
La seva producció neoclàssica és molt influïda per Hans Pfitzner, Carl Orff i Paul Hindemith Compositor teatral, féu moltes òperes basades en clàssics de la literatura Die Zauberinsel ‘L’illa màgica’, 1942, Raskolnikov 1947, Titus Feuerfuchs 1957, Séraphine 1960, Le Fantôme de Canterville 1965, Madame Bovary 1967, Le roi Béranger 1985 És autor de tres concerts per a piano, dos concerts per a violoncel, la cantata Gloria 1991, etc
serial
Música
Dit de la música en què el principi de la sèrie dodecatònica és generalitzat a tots els paràmetres musicals: altures, duració, intensitats, timbres, registres d’octava, etc.
Obra d’Anton von Webern a partir del Trio, opus 20 1927, fou aprofundida per Olivier Messiaen en Mode de valeurs et intensités 1949, per Pierre Boulez en Structures pour deux pianos 1952, basades en quatre sèries, i per Karlheinz Stockhausen en Kontrapunkte 1953 Aquest control absolut de tots els paràmetres ha desembocat en l’abandó de l’ordre serial i ha vist aparèixer la indeterminació i l’atzar en la forma musical
cor
Música
Composició musical destinada a ésser cantada per un cor i, més en particular, aquella que forma part d’una obra més àmplia.
En aquest darrer sentit, no és fins al final del Renaixement, amb algunes formes precursores de l’òpera o la cantata, que es pot parlar pròpiament de cors Les grans formes vocals barroques -oratori, cantata, òpera-, basades en la successió contrastada de fragments relativament breus -àries, recitatius, corals, cors-, acabaren de fixar les característiques del gènere Els grans cors dels oratoris de GF Händel o de les cantates o les passions de JS Bach en són exemples paradigmàtics
Ferenc Erkel
Música
Compositor, director d’orquestra i pianista hongarès.
Des del 1837 dirigí la secció d’òpera del Teatre Nacional de Pest Fou director general de música del nou teatre d’òpera de Budapest Escriví òperes basades en episodis històrics, que exerciren una gran influència els decennis del desvetllament nacional hongarès Les més importants són Ladislau Hunyadi 1844 i El ban Bánk 1861 És autor igualment de l’himne nacional hongarès Les seves òperes combinen l’estil italianitzant amb elements locals del corrent nacional vuitcentista estil verbunkos
Joan Sariols i Porta
Música
Compositor.
Fou nen cantor a la catedral de Lleida El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova Escriví la simfonia Las dos lápidas , per a orquestra i banda 1862, i algunes òperes, com Gonzalo i Melusina També deixà sarsueles, com L’esquella de la Torratxa i El punt de les dones , basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater , una missa i algunes obres corals
carmen
Música
Cançó, cant, himne, poema.
Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer
Antonio de Cabezón
Música
Organista i compositor renaixentista.
Cec des de molt petit, ben aviat fou conegut pel seu domini dels instruments de tecla Fou músic de cambra de Carles V i organista de la capella d’Isabel de Portugal, i a partir del 1543 estigué al servei de Felip II Tientos, diferencias, glosas, himnes i altres composicions basades en melodies litúrgiques constitueixen la seva obra, important per la seva originalitat i per la profunditat de llenguatge, d’estil contrapuntístic molt ric i amb melodies sotmeses a nombroses variacions
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina