Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels…
Conrad Giralt
Música
Baix baríton.
La seva carrera es desenvolupà en bona part a redós del Gran Teatre del Liceu, on participà en l’estrena, el 1899, de Tristany i Isolda El 1905 intervingué a Lohengrin , al Teatre Tívoli, i en l’estrena al Liceu de Die Meistersinger von Nürnberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' El 1911 interpretà, en un concert que es feu al Gran Teatre del Liceu, La valquíria , el primer acte de la qual fou cantat en català Intervingué als concerts del 1913 celebrats al Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari del naixement de R Wagner Fou un dels cantants que participà en l’…
Miquel Tortell i Simó
Música
Organista i compositor.
Vida S’introduí en el món de la música a través de l’àmbit familiar, i probablement realitzà els primers estudis musicals al convent dels mínims de Muro i al de Santa Maria Fou un organista precoç, i de molt jove exercí com a tal a la parròquia de Muro El 1823 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista de la seu de Mallorca, després de preparar aquesta prova amb el mestre J Aulí El 1824 fou ordenat de prevere i des dels anys trenta dedicà molts esforços a l’educació musical La petja del seu magisteri marcà decisivament bona part dels músics de la tercera generació del segle…
Anna Bofill i Leví
Música
Compositora i arquitecta catalana.
Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura dels seus…
Federico Chueca Robles
Música
Compositor espanyol, un dels més importants compositors de sarsueles de género chico, sainets i revistes.
Vida Ingressà a l’edat de nou anys al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Miró, i harmonia amb Antonio Aguado, a més dels cursos de solfeig Tothom parlava de la gran facilitat de Chueca per a la composició, una naturalitat que en bona mesura el feu despreocupar d’adquirir grans coneixements tècnics, ja que la desimboltura per a trobar melodies populars i gracioses li ho suplia Com d’altres músics de l’època, realitzà altres estudis Chueca inicià la carrera de medicina, impulsat per la família, sense cap mena de vocació, i es passava més temps als billars que a les…
Zdenek Antonín Václav Fibich
Música
Compositor txec.
Vida Animat per la seva mare, que li ensenyà a tocar el piano, i per un sacerdot local, va escriure la seva primera composició, Pange lingua 1862, i entre el 1864 i el 1865 cursà estudis musicals a Praga Després estudià al Conservatori de Música de Leipzig amb I Moscheles i EF Richter 1865-67 El 1868 anà a París i més tard a Mannheim, on estudià amb V Lachner El 1871 era una altra vegada a Praga i hi va romandre la resta de la seva vida, tret d’una curta temporada a Vílnius Lituània Morta la seva primera esposa, es casà en segones núpcies amb la contralt Betty Hanušová, cunyada seva i…
teatre i música
Música
La interpretació musical en el teatre es remunta als mateixos orígens del fet teatral.
És difícil, fins i tot, delimitar una frontera precisa entre teatre musical i teatre exclusivament parlat, perquè la música ha tingut sempre un paper essencial en multitud de manifestacions teatrals des de l’antiguitat Ha estat un element fonamental en diferents gèneres dramàtics com l' òpera , l' opereta , el ballet, la comèdia musical , la sarsuela o el singspiel , però la seva importància no ha estat menor en altres gèneres com la comédie-ballet , la masque o els drames religiosos En el teatre en prosa, així mateix, la utilització de fragments musicals ha estat i és habitual La música…
Jaume Pahissa i Jo
Música
Compositor i musicòleg català.
Vida Estudià arquitectura i, parallelament, música Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida , amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa Margarida…
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn(-Bartholdy)
Música
Compositor alemany.
Vida Nasqué en un ambient excepcionalment favorable per al seu desenvolupament intellectual i artístic el seu avi era el filòsof Moses Mendelssohn 1729-1786, una de les figures més importants de la Illustració a Alemanya, que es distingí pels seus esforços perquè la cultura dels jueus pogués integrar-se de manera harmoniosa en la cultura alemanya El pare del compositor, Abraham Mendelssohn, era banquer, negoci al qual també es dedicava la família de la seva mare, Lea Salomon Felix i els seus germans gaudiren durant la infantesa de la bona posició econòmica de la família i dels seus lligams…
comèdia musical
Música
Fórmula popular de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i els Estats Units cap a l’any 1890 a partir de l’òpera còmica i l’opereta de Londres.
Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…