Resultats de la cerca

Un dels bateries més importants de la seva generació, es feu musicalment a Nova Orleans Saltà a la fama acompanyant Joshua Redman i Kenny Garret El seu estil és obertament polirítmic, molt innovador i ple de color Té un disc amb el seu nom, Brian Blade Fellowship , i ha collaborat en una producció de Bob Dylan, Time Out Of Mind

Educat en una família molt vinculada a la tradició coral, rebé els primers ensenyaments de cant i orgue al cor parroquial La publicació d’algunes de les seves composicions de música coral el posaren en contacte amb E Elgar Vers el 1900 el seu interès derivà cap a la composició d’obres simfonicocorals, entre les quals hi ha By the Waters of Babylon i A Vision of Cleopatra La crítica que obtingueren aquestes obres i, sobretot, l’estrena de la Primera Suite anglesa , que li proporcionà un mecenes anònim, animaren Brian a seguir en el món de la composició Molt influït per l’…

Estudià música a Birmingham i a la Royal Academy of Music de Londres 1966-67, on rebé classes de L Berkeley i M Miles Treballà després la composició a Amsterdam amb Ton de Leeuw i a Basilea amb Klaus Huber Ha estat professor de composició a centres de Friburg de Brisgòvia, la Haia i també a la Universitat de Califòrnia, entre d’altres  Començà a dedicar-se a la composició el 1963 i evolucionà del serialisme d’obres com les Sonates per a quartet de corda 1967 al personal postserialisme de Time and Motion Study per a clarinet baix 1971-77 S’ha destacat per la seva recerca en el camp de la…

L’any 1970 creà, juntament amb Bryan Ferry, el grup Roxy Music, un dels primers conjunts que utilitzaren sintetitzadors i que es convertí en una de les formacions més destacades de l’estil glam-rock A la meitat dels anys setanta deixà aquest grup per dedicar-se a experimentar a partir de la música dels fils musicals, que ell anomenà música ambient amb aquests treballs es convertí en líder del pop d’avantguarda Els anys vuitanta i noranta tornà a ser guia de tots aquells que s’interessaven per la música de caràcter electrònic com el tecno, que utilitza l’ordinador per a la composició i…

En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit dels Beatles…

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

És un dels músics més innovadors de rock Ha estat cantant, productor, empresari discogràfic, director de cinema i vídeo i autor de música per a ballet Es donà a conèixer el 1975 amb el grup de música contemporània Talking Heads, que es dissolgué el 1990 Byrne ha treballat amb Brian Eno, amb qui enregistrà el disc My Life in the Bush of Ghosts 1981, on fusionà música electrònica amb percussions africanes i efectes vocals hip- nòtics El 1986 actuà en el film True Stories Amb Ryuichi Sakamoto guanyà un premi per la banda sonora del film L’últim emperador, de Bernardo Bertolucci L’any 1988 creà l…

En un principi dugué el nom de Cor Nacional, i posteriorment el canvià diferents vegades Cor de la BBC 1932, Societat Coral de la BBC 1935 i Cor Simfònic de la BBC 1977 Han estat directors de l’agrupació, entre d’altres, Stanford Robinson, Cyril Dalmaine o Brian Wright Des del 1989 Stephen Jackson n’és el director titular El cor debutà el 23 de novembre de 1928 en l’estrena de The Pilgrim’s Progress de sir Granville Bantock, que en dirigí la partitura El cor és integrat per uns 170 cantaires, que s’alternen d’acord amb les actuacions i el repertori escollit Han fet gires arreu d’…

El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984,…

És integrat per Brian Johnson veu, que substituí Bon Scott, mort el 1980, Malcom Young guitarra, Angus Young guitarra, Phil Rudd bateria i Cliff Williams baix, que el 1977 substituí Mark Evans Cal destacar els seus discs Let there be rock 1977, Highway to hell 1979, Back in black 1980 i Stiff upper lip Amb el seu últim treball d’estudi, Ball breaker , feren una gira mundial i actuaren a Barcelona el 1996 El 2003 entraren a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Dos anys després publicaren Family Jewels , un doble DVD en què repassen tres dècades de carrera discogràfica, el…