Resultats de la cerca

A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…

La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada…

Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

Com a musicòleg es dedicà fonamentalment a la música de cort i de les capelles reials espanyoles, des de Felip II fins a Carles IV Compongué nombroses sarsueles, i és autor del Cancionero Asturiano

Fou escolà cantor d’algunes capelles de Roma i deixeble de Palestrina, el qual succeí com a compositor de la capella pontifícia l’any 1594, i prengué com a model d’estil en les seves obres d’església, misses i motets i no tant en les cantiones

Té un dipòsit d’aire i dues manxes que, accionades per pedals, produeixen un corrent que fa vibrar les llengüetes amb un so que hom pot graduar Sol substituir l’orgue en capelles i esglésies petites Hom n'atribueix la invenció a Gabriel-Joseph Grénier 1810 Rossini combinà l’harmònium amb les veus en obres de música religiosa

Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana

No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al…

En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae…