Resultats de la cerca

Estrenada a Praga l’any 1787 a Barcelona, el 1849, esdevingué la més popular de les òperes de Mozart De concepció teatral remarcable a l’escena del ball hi ha tres orquestres a l’escenari, es destaca també per la reeixida caracterització dels personatges i per una gran riquesa vocal i orquestral

Present en la resta d’obres literàries inspirades en aquest personatge, és conegut, sobretot, per la caracterització que en feu Goethe Arrigo Boito tractà la seva figura en l’òpera Mefistofele , estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1868 i, en versió revisada, a Bolonya el 1875 Al Liceu de Barcelona fou estrenada el 1880

Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto de Nàpols Entre el 1728 i el 1731 fou organista al servei del bisbe de Conza della Campania Més tard ensenyà música a l’hospital dels Figliuoli Dispersi, a Nàpols Assolí una gran reputació com a compositor d' opéras-comiques , escrites sovint en collaboració amb altres músics, per als petits teatres de Nàpols Entre aquestes peces destaquen Il Leandro 1744 i Il governatore 1747 Aquesta darrera és poc consistent des del punt de vista melòdic, tot i que la caracterització dramàtica i la instrumentació són notables La seva aportació a la música…

El terme té un valor més aviat comercial, per tal com es tracta d’un moviment poc definible en termes estrictament musicals Nogensmenys, la seva vinculació al moviment filosòfico-religiós del mateix nom permet extreure'n algunes analogies per a una caracterització sumària Així, hom busca la creació d’una atmosfera d’introversió i placidesa a través de cadències pausades, el cromatisme dels sons i la senzillesa de la melodia Pel que fa als seus origens, hom pot identificar en les peces elements del minimalisme, del jazz blanc, del folk , del rock més melòdic, de la música electrònica i de la…

Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…

La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…

Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…

La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto ", compàs 11…

La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…

Vida Era nebot de Pietro Andrea Ziani, de qui rebé una gran influència Les seves dues primeres obres escèniques foren adaptacions per a alguns teatres de Venècia d’òperes d’altres compositors, com ara Antonio Cesti i Antonio Draghi El 1679 estrenà a Venècia la primera òpera, Alessandro Magno in Sidone , que més tard es reposà a Nàpols El 1686 arribà a ser mestre de capella de Santa Barbara, a Màntua, on, a més, entrà al servei de la cort dels Gonzaga Probablement, mentre hi treballava, impartí classes de música a A Caldara Durant la dècada del 1690 Ziani inicià una brillant carrera com a…