Resultats de la cerca

Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R VaughanWilliams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano,…

Estudià a París amb Nadia Boulanger S'inicià també com a pianista, però aviat se centrà en la direcció coral Director musical de la King's School, posteriorment passà a la universitat de Reading, on fou fundador i director 1966-72 del Reading Bach Choir Posteriorment fou director assistent del Philarmonia Chorus 19750-80, una de les institucions corals més importants de la Gran Bretanya , i posteriorment passà a l' Orfeó Català , que dirigí de 1983 a 1988 Des de la seva fundació 1986 fou director musical de la Hereford Summer School, i en tornar de Barcelona s’incorporà com a professor a la…

Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music Principal autor de la música gallesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral Les composicions per a piano també són molt…

Fill de Clara Novello Davies, prestigiosa professora de piano, conegué personalment molts músics importants de l’època Guanyà una beca a Oxford com a nen soprano, i més tard hi estudià orgue i teoria És autor, entre moltes altres, d’una cançó que fou enormement popular durant la Primera Guerra Mundial Till the Boys Come Home 1914 Escriví comèdies musicals i revistes, però cap a mitjan dècada del 1920 començà una carrera molt notable com a dramaturg i actor de teatre i cinema Glamorous Night 1935 representà la seva tornada al món musical, i fou el primer d’una sèrie de musicals que ell mateix…

Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons Ha ensenyat a la Universitat de Nottingham, a la de Cardiff i, des del 1976, al King’s College de Londres És professor emèrit de música de la Universitat de Londres El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX Entre els seus treballs destaquen Schoenberg Chamber Music Londres, 1972, Music since the First World War Londres, 1977, amb diverses reedicions, Britten and Tippet Studies in Themes and Techniques Cambridge, 1982, Romantic Music…

Estudià música a Cardiff i, després de la Segona Guerra Mundial, ho feu a Hamburg amb T Hermann Debutà el 1948 al Covent Garden de Londres en un paper secundari d' Els mestres cantaires de Nuremberg , un any abans d’abordar el paper de Fígaro de Les noces de Fígaro , obra amb la qual es presentà a la Scala de Milà 1960, l’Òpera de Viena 1961 i el Festival de Salzburg 1962 El 1964 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York, en el paper titular de Falstaff , i el 1975 debutà a l’Òpera de París com a Leporello Don Giovanni Estrenà òperes d’autors del segle XX,…

Fou alumna del Conservatori de Madrid, on es diplomà el 1953 Un any després participà en un concert de l’Orquestra Nacional d’Espanya El 1958 començà a impartir classes al Conservatori de Madrid, però aviat es traslladà a Londres, on fixà la seva residència i on debutà en un concert l’any 1963 Des del 1973 és professora de la Royal Academy of Music La seva carrera de solista internacional l’ha portat a fer nombroses actuacions a Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó, sovint acompanyada per algunes de les millors orquestres del món No menys important ha estat la seva trajectòria discogràfica…

Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les croades i els…

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…

A l’edat de quatre anys es traslladà a Anglaterra, i quan en tenia vuit ja era un nen prodigi i compongué una petita opereta Estudià amb John Goss i Julius Benedict, i a dotze anys interpretà el Concert en re m de Felix Mendelssohn Del 1865 al 1866 estudià amb I Moscheles, C Reinecke, H Richter i M Hauptmann a Leipzig El 1867 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, estudià amb C Tausig i Kiel, i començà estudis de direcció Visità els compositors F Liszt, a Weimar, i J Brahms i E Hanslick, a Viena Un cop de retorn a Anglaterra, feu diferents recitals, i el 1869 li estrenaren la Simfonia en…