Resultats de la cerca

Fou especialment popular a Àustria, Alemanya i Bohèmia La seva estructura en moviments deriva, com la de la serenata o el nocturn, de la suite barroca De fet, el terme cassació -d’etimologia incerta, a cavall entre l’alemany i l’italià- i d’altres com serenata, divertiment, etc, solien utilitzar-se indistintament per a fer referència a músiques molt semblants Habitualment, era interpretada a l’aire lliure Les cassacions més conegudes són les dels germans Haydn, K Dittersdorf i els Mozart, pare i fill

Era interpretada en sessions nocturnes i a l’aire lliure Les més conegudes són de Haydn i de Mozart

Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók

El 1737 s’establí a Salzburg, on fou compositor de cort de l’arquebisbe Es casà amb Anna Maria Pertl 1747 El 1756 any que nasqué el seu fill Wolfgang AMozart publicà un notable mètode de violí Versuch einer gründlichen Violinschule Els dots musicals insòlits de Wolfgang el mogueren a abandonar la seva carrera musical i dedicar-se a exhibir-lo per les corts europees amb la seva altra filla Nannerl, pianista precoç i a donar-li un ensenyament ampli i rigorós Entre les seves obres es destaquen un concert per a trompeta i orquestra, una cassació atribuïda fins fa poc a JFHaydn amb…

Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics txecs i de…

Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…

Vida Fill gran d’un enquadernador d’Augsburg, es formà a l’escola dels jesuïtes d’aquesta ciutat, on rebé una sòlida educació humanística i musical El 1737 estudià filosofia i jurisprudència a la Universitat benedictina de Salzburg i l’any següent obtingué el títol de batxiller en filosofia El 1739, però, fou expulsat per la irregular assistència a les classes i es decantà cap a la carrera musical L’any 1740 treballà com a violinista i ajudant de cambra del comte Thurn und Taxis, president del consistori arquebisbal de Salzburg En aquesta ciutat esdevingué, l’any 1743, quart violí de la…