Resultats de la cerca

El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del  free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme excepcionals, donava a les seves improvisacions una…

Estudià història i música al Trinity College de Cambridge i un cop acabada la seva formació es dedicà a la docència, activitat que portà a terme a les institucions de Copthorne School, East Grinstead School i The Wick School El 1919 conegué el director Adrian Boult, que el convencé perquè es dediqués professionalment a la composició, i ingressà al Royal College of Music, on estudià aquesta disciplina amb R Vaughan Williams i direcció amb A Boult Entre el 1921 i el 1939 fou professor en aquest mateix centre i el 1937 fou nomenat vicepresident de la British Federation of Music Festivals, càrrec…

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a autors com R…

Els anys seixanta collaborà amb destacats exponents del free-jazz , com ara Cecil Taylor, i es convertí en un dels principals difusors i intèrprets d’aquest moviment per la dimensió agressivament reivindicativa de les seves actuacions El seu estil combina l’avantguardisme amb les referències a la història del jazz Els anys setanta adoptà un llenguatge proper al bop

Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc

Deixeble de Cvon Sternberg i d’Ernest Bloch Residí a París del 1922 al 1930, on compongué música d’avantguarda Ballet mécanique per a vuit pianos, percussió i sorolls d’hèlix d’avió, el qual fou utilitzat per a la pellícula, del mateix nom, de Fernand Léger De nou als EUA, compongué més aviat en estil neoclàssic És autor de tres òperes, dos ballets, sis simfonies, música de cambra i de piano i de la música de més d’una vintena de pellícules The Plainsman, 'La conquesta de l’Oest’, 1936, de Cecil B De Mille We were Strangers , ‘Érem forasters’, 1949, de John Huston, etc

L’any 1909 s’establí a Anglaterra, on desenvolupà la seva carrera Treballà com a periodista i crític musical per a diverses publicacions europees Feu amistat amb un grup de compositors britànics, entre els quals cal esmentar Cecil Grey, Constant Lambert, Kaikhosru Shapurji Sorabji i William Walton La seva música, encara que despertà un cert interès en diversos autors durant la dècada del 1920, mai no rebé el reconeixement popular, i després de la seva mort desaparegué del repertori El seu catàleg és constituït bàsicament per música de cambra, per a orquestra i per a piano,…

Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of…

Estudià piano i, entre els seus mestres, hi hagué Thelonious Sphere Monk, l’estil pianístic i el llenguatge compositiu del qual l’influïren decisivament Començà treballant en grups de rhythm-and-blues i després amb músics de be-bop com Ray Copeland i Cecil Payne D’aquesta època de joventut data l’enregistrament de The Modern Art of Jazz 1956, entre altres àlbums S’interessà per la tradició musical africana i compongué i gravà l’àlbum Uhuru Africa 1960, on emprà textos de Langston Hughes i arranjaments de Melba Liston Al principi dels anys seixanta feu diverses actuacions a…

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…