Resultats de la cerca

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional

Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès collectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els pobles que …

Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara…

Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art improvisatori…

Fou creada a partir de la Societat d’Amics de la Música, fundada el 1812 per fer arribar la música a totes les classes socials La primitiva seu 1831 fou substituïda pel magnífic edifici actual, inaugurat el 1870, obra historicista de Th Hansen, de línies clàssiques, amb una gran sala de planta rectangular, luxosa decoració de tons daurats i sostre pintat, i una acústica excepcional Té una capacitat per a 1 744 espectadors asseguts i 300 drets La Sala Brahms, dedicada al lied i a la música de cambra, fou remodelada el 1993 600 places El 1996 s’hi afegí la petita sala Gottfried von Einem Hi han…

L’edifici fou projectat per José M García de Paredes i inaugurat el 25 d’abril de 1987 És presidit per una gran volta de vidre, que incorpora vegetació com a prolongacio del verd exterior Té dues sales principals -la Sala Iturbi, amb capacitat per a 1 800 espectadors, i la Sala Rodrigo, amb capacitat per a 480 persones-, dues sales menors i una zona d’exposicions És seu de la prestigiosa Orquestra de València , fundada el 1943 i actualment dirigida per Miguel A Gómez Martínez, del Cor de València, creat el 1987, i d’altres formacions musicals com el Collegium Instrumentale cambra, Amores…

La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses orquestres i bandes…

La vida religiosa d’aquesta ciutat fou molt intensa el 1573 s’hi establí un collegi de jesuïtes i abans de la Revolució Francesa hi havia prop de quaranta esglésies Malgrat això, la vida artística de la ciutat experimentà un progressiu esllanguiment i, segons afirma la "Revue et Gazette Musicale de Paris" del 1839, alguns refugiats polonesos que s’hi installaren el 1830 amb prou feines aconseguiren promoure-hi alguna mena d’activitat musical El Romanticisme significà un desvetllament de l’interès per la música popular El 1889, els intèrprets de viola de roda i cornamusa de Bourges formaren la…

Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament…

Des de l’origen ha demostrat un caràcter pioner que l’ha dut a apostar per la música més innovadora de cada moment Així, ja el 1893, estrenà la Novena simfonia , d’A Dvorák, coneguda com la simfonia del "Nou Món", interpretada per primera vegada al Carnegie Hall Entre els directors que han estat al capdavant de la Filharmònica de Nova York destaquen G Mahler 1909-11, A Toscanini 1928-36, D Mitropoulos 1949-58, L Bernstein 1958-69, P Boulez 1971-77 i Z Mehta 1978-91, entre molts d’altres Kurt Masur la dirigeix des del 1991 i Colin Davis n’és el principal director convidat Al llarg de la seva…