Resultats de la cerca

Les seves composicions, d’una tècnica remarcable, són d’inspiració romàntica i acusen una forta influència del folklore irlandès i del misticisme cèltic Fou mestre de la música reial des de l’any 1949 És autor de música orquestral, de cambra, coral i per a piano

Estudià música a la Royal Academy of Music 1961-65, on tingué com a mestre L Berkeley, i el 1965 guanyà el premi de composició Rainier de Mònaco per la seva cantata Cain and Abel Del 1969 al 1974 fou professor de composició al Trinity College de Londres i organista en diverses esglésies Es guanyà el favor del públic amb les obres The Whale 1965-66 i Celtic Requiem 1969, que obtingueren un ressò inhabitual en obres de música contemporània gràcies a l’interès que hi mostrà Apple, la discogràfica dels Beatles En algunes composicions s’inspirà en textos literaris castellans, com és…

Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys fou The Tides…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…

El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…