Resultats de la cerca

En aquella època la difusió del disc era encara incipient i aquesta agrupació intentà que les empreses discogràfiques publiquessin determinades obres Organitzà també audicions comentades per personalitats destacades del món musical, entre les quals cal esmentar Robert Gerhard, Higini Anglès i Adolfo Salazar En esclatar la Guerra Civil Espanyola, cessà la seva activitat

Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat

Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del segle XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla , acollit amb entusiasme per la crítica francesa La seva activitat discogràfica s’amplià amb monogràfics dedicats a Frederic Mompou , Robert Gerhard , Josep Soler i Luis de Pablo El 1996 realitzà el primer enregistrament mundial de l’òpera Pepita Jiménez , d'…

En foren presidents el marquès de Sentmenat 1958-68, Agustí Sensat i Estrada 1969-76 i Lluís Portabella i Ràfols 1977-84, el qual n'exercí tothora la direcció artística Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d’Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual Cessà en les seves activitats l’any 1984

Fou la primera manifestació que tingué Barcelona d’una organització simfònica Sorgí per iniciativa dels professors de l’Orquestra del Liceu, que es constituïren en Societat de Concerts el 1880 Organitzaren sèries de concerts simfònics dirigits per directors locals -com Eusebi Dalmau i Cosme Ribera- i forasters -entre d’altres, Jesús Monasterio i Ferdinand Hiller- L’orquestra de la Societat de Concerts no arribà a consolidar-se, ja que al cap de tres anys cessà l’activitat

Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la cessà definitivament

Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i…

Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i enregistrà per a…

Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra i Coromines…

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB King, Miles…