Resultats de la cerca

La síllaba sol també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra G del sistema de notació alfabètica

Els països anglosaxons i germànics és indicada amb la lletra G

Fou cèlebre, durant la Segona Guerra Mundial, la de la BBC de Londres, formada pels primers compassos de la Cinquena simfonia de Beethoven

Als seus països d’origen Xile, Argentina, Bolívia i Perú hom l’utilitza sobretot en l’acompanyament de danses o en conjunts instrumentals per bé que actualment, amb l’addició d’una cinquena doble corda, és utilitzat també com a instrument solista

Indica un tempo lleugerament més ràpid que l' adagio Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent més breu o de textura relativament més lleugera que l' adagio Un dels exemples més coneguts és el quart moviment de la Cinquena simfonia de Mahler

També s’anomena quinta abreujat 5a la cinquena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 5a J té set semitons do 3 -sol 3 , la 5a aug té vuit semitons do 3 -sol♯ 3 , i la 5a dis, sis semitons do 3 -sol♭ 3

Estudià a Viena, i actuà alguns anys com a violinista Debutà com a director a Leipzig Fou director de l’Òpera de Budapest 1893-95 i féu tournées per Europa assolí èxits a Londres Fou dels primers a enregistrar música simfònica en discs Cinquena simfonia , de Beethoven, 1913 Fou mestre d’Albert Coates

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors

Constitueix la cinquena part o secció de l’Ordinari de la missa El text consisteix en tres invocacions breus que comencen sempre per les paraules Agnusdei ‘Anyell de Déu’ Musicalment no té cap forma concreta, per bé que en general sol respectar l’estructura ternària i repetitiva del text Sembla que fou introduït en el ritu llatí durant el segle VII pel papa Sergi I 687-701 Juntament amb el credo és un dels cants de la missa llatina d’introducció més moderna