Resultats de la cerca

Estudià piano, i els anys setanta començà a treballar com a pianista i vocalista en diversos grups A partir del 1977 es dedicà només a cantar, i al principi dels vuitanta ho feu al grup vocal de John Hendricks El 1983 gravà un disc a cappella i començà a oferir concerts cantant sense acompanyament, amb la qual cosa assolí una gran popularitat Guanyà premis, aconseguí èxits com Don’t Worry Be Happy i collaborà amb artistes del pop El 1990 mostrà els seus dots d’orquestrador amb el conjunt de deu veus Voicestra El 1995 gravà l’àlbum Paper Music , dirigint i cantant música de JS Bach, WA Mozart…

Començà a tocar el piano a quatre anys Després d’un breu pas per la Universitat de Columbia i per l’escola Juilliard de Nova York, començà molt jove la carrera professional en grups liderats per Stan Getz, Herbie Mann i altres El 1968 enregistrà els seus dos primers àlbums com a líder, Tones for Joan ’ s Bones i Now He Sings, Now He Sobs , en el qual es donà a conèixer com a compositor i intèrpret d’acusades tendències avantguardistes Per la mateixa època formà part d’alguns dels grups de Miles Davis , i participà en alguns dels enregistraments més innovadors d’aquest, com ara  Bitches’ Brew…

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…

Vida No es disposa de gaire informació sobre la seva etapa de formació, ni sobre els seus primers anys com a professional La major part de les dades són aportades per un dels seus deixebles, el teòric Gioseffo Zarlino Segons afirma aquest en el seu llibre Dimonstratione harmoniche Venècia, 1571, Willaert tenia intenció d’estudiar lleis a París, però, un cop allí, canvià els seus plans i es convertí en deixeble de Jean Mouton, músic al servei de la cort reial francesa en temps de Lluís XII i Francesc I Abans de traslladar-se a Itàlia, tornà durant un breu període a Flandes Tot i que no hi ha…