Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
música fúnebre
Música
Concepte general que inclou qualsevol manifestació musical relacionada amb els ritus associats a la mort.
Entre els molts exemples de música fúnebre cal citar el rèquiem , l' endecha , el thrnos , el coronach , l' elegia , la marxa fúnebre, etc
al rovescio
Música
Locució italiana que significa ’al revés', utilitzada per a indicar que la relació imitativa entre les parts es produeix o bé per moviment contrari (els intervals ascendents, mantenint la mateixa magnitud, passen a ser descendents i viceversa) o bé per retrogradació (la música comença amb l’última nota i acaba amb la primera).
En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn
vamp
Música
Passatge curt, simple en ritme i harmonia, que no forma part de l’estrofa i pot tenir caràcter introductiu, interlúdic o codal.
Com a exemple de vamp arranjat es pot citar la peça Someday my Prince Will Come , tal com fou enregistrada per Miles Davis el 1960 En jazz modal , jazz-rock , latin jazz i altres fusions, una peça sencera pot estar formada per una successió de vamps de durada indefinida
Emilio Arrieta
Música
Nom amb què és conegut el compositor Pascual Arrieta Corbera.
Estudià a Madrid i després 1841-46 a Milà amb Vaccai, on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor 1857 i director 1868 del conservatori de Madrid Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena Entre les que aconseguiren més popularitat cal citar Marina 1855, que ell mateix convertí en òpera 1871
Acadèmia Marshall
Música
Escola de música fundada a Barcelona el 1920 per Frank Marshall.
Fou continuadora de l’activitat de l’Acadèmia Granados, la qual havia estat dirigida des de la mort d’E Granados pel mateix F Marshall Dirigida fins el 1959 per aquest i després per Alícia de Larrocha, l’escola gaudeix d’un gran prestigi en l’ensenyament del piano Entre els deixebles que han passat per les seves aules es poden citar Francesca Madriguera, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater i Alberto Giménez Atenelle, entre molts altres
Camille Erlanger
Música
Compositor francès.
Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj
contrafuga
Música
Fuga en què la resposta és la versió per moviment contrari del subjecte.
Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises
Boris Blacher
Música
Compositor alemany, de pares russos.
Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió…
Jesús Rueda
Música
Compositor espanyol.
Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment composició, amb Luis de Pablo, Francisco Guerrero i Luigi Nono També treballà la música electroacústica amb Horacio Vaggione a Conca Guanyador de diversos premis de composició, la seva obra ha estat interpretada per formacions com l’Ensemble Intercontemporaine, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Nacional d’Espanya i la Filharmònica d’Estrasburg Entre les seves creacions es poden citar la Sinfonía nº1 ‘Laberinto’ 2000, Sinfonía nº2 ‘Acerca del límite' , tres quartets de corda 1990-2004 i els 24 interludios 1995-2003
Lliga d’Associacions de Música
Música
Associació musical catalana fundada el 1919 per iniciativa de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona i patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya.
El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil el 1936
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina