Resultats de la cerca

L’any 1914, a Berlín, ambdós musicòlegs exposaren el treball titulat Systematik der Musikinstrumente 'Sistematització dels instruments musicals', presentat com a nou mètode sistemàtic de classificació dels instruments, necessari per a musicòlegs, etnòlegs, conservadors de colleccions d’instruments i, en general, per als historiadors de la cultura El nou sistema fou el resultat de l’aplicació del positivisme científic a la necessitat d’estudiar, amb una visió global, els instruments de totes les civilitzacions del món El seu mètode establí quatre categories principals, segons la forma de…

L’agrupació d’instruments en categories sdut a terme, ja des de l’antiguitat, per les necessitats de la pràctica musical o de la seva descripció i estudi Aquestes necessitats han donat origen a diferents criteris de selecció, segons el context cultural en què s’hagin produït En el seu sentit més actual, classificar els instruments significa establir categories seguint criteris organològics organologia basats en principis científics Malgrat les seves limitacions, el sistema de classificació establert per C Sachs i E von Hornbostel classificació  Hornbostel-Sachs és, encara avui, el més…

Des de l’antiguitat, aquest mot designava els instruments que produeixen el so mitjançant l’aire insuflat des dels pulmons de l’intèrpret Els músics que els tocaven rebien sovint el nom de "joglars de boca" Aquesta classificació, emprada fins al principi del segle XX, s’imposà per raons d’utilitat pràctica i per les connotacions gremials que tenia en les diferents èpoques Fins al segle XVII, els músics de vent gaudien d’una categoria superior als de corda, situació que es capgirà en imposar-se la corda com a base sonora de l’orquestra En aquesta classificació tradicional, emprada encara en l’…

Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons

Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren…

Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació Els grups principals en què es divideix són idiòfons d’entrexoc classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11, idiòfons pinçats 12, de fricció 13 i…

Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…

En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…

Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una sola peça o bé…

Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…