Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
jam-session
Música
Nom amb què són conegudes les trobades de caràcter informal de músics de jazz en les quals aquests interpreten i improvisen sobre temes diversos sense subjectar-se a cap programació prèvia.
Al marge dels circuits comercials en els seus inicis, tingueren una gran importància com a nuclis de desenvolupament de les idees renovadores del bop els anys quaranta Posteriorment, el terme ha estat aplicat a certes fórmules de concert, generalment en petits locals, en les quals preval l’aspecte competitiu
Nat King Cole
Música
Nom amb què és conegut el pianista i cantant de jazz nord-americà Nathaniel Adams Cole.
El 1940 fundà un trio que donà proves d’una gran qualitat, bé que la seva popularitat es basà, a partir del 1946, en les cançons comercials Tenia un swing nerviós i viu i sabia donar relleu a temes insignificants Féu enregistraments amb Lester Young i Coleman Hawkins Collaborà en diverses pellícules, entre les quals Saint Louis Blues 1958
Harold Charles Schonberg
Música
Periodista i crític musical nord-americà.
Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992
hot-jazz
Música
En els àmbits jazzístics, l’adjectiu hot s’empra per a suggerir les qualitats d’excitament, passió i intensitat.
Els anys vint es parlava de hot-jazz per a distingir el jazz ’autèntic', provinent de l’estil New Orleans jazz , de la música de ball amb elements jazzístics diluïts que tocaven les orquestres més comercials L’expressió hot jazz fou utilitzada pels promotors i crítics francesos Hugues Panassié, a Le jazz hot 1934, i Charles Delaunay, a Hot Discography 1936, amb un significat que abraçava el New Orleans jazz i el període swing
punk

Grup de punk
© Fototeca.cat-Corel
Música
Sociologia
Variant de rock and roll sorgida a la Gran Bretanya, els EUA i Australia a la segona meitat dels anys setanta.
Nasqué com una reacció al que els seus seguidors consideraven l’acomodació i les concessions excessives del pop i el rock a les rutines i circuits comercials, al marge dels quals es desenvolupà Musicalment es caracteritza per l’agressivitat i la simplicitat dels ritmes i les melodies, que acompanyen lletres amb un acusat sentit de rebelió, sovint provocadores i contràries a l’ordre establert Els principals grups punk són Sex Pistols , Ramones i The Clash Tot i que pròpiament el punk desaparegué els primers anys vuitanta, la seva influència ha estat molt duradora en el rock dels anys…
Trudeliese Schmidt
Música
Mezzosoprano alemanya.
Es formà com a cantant a la seva ciutat natal amb H Richrath, després d’haver abandonat els estudis comercials, i posteriorment amplià la seva formació musical a Roma El 1965 debutà al Landestheater de Saarbrücken i dos anys més tard entrà a formar part de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, on es destacà amb papers d’òperes de R Strauss, WA Mozart, J Strauss, Ch Gounod, etc Amb la mateixa companyia es presentà el 1972 al Festival d’Edimburg, on interpretà el personatge de Suzuki Madama Butterfly i de Dorabella Così fan tutte El 1974 aparegué a l’Òpera de Viena i un any…
Miguel Ríos
Música
Cantant andalús de rock.
S'introduí de molt jove al món de la música La seva condició social humil i la seva negativa a admetre les normes comercials en música feren que tardés més de deu anys a ésser reconegut com a figura del rock , estil que ha conreat des del començament Ha enregistrat més d’una vintena de discs, entre els quals Unidos 1971, Memorias de un ser humano 1974, Al-Andalus 1977, Los viejos rockeros nunca mueren 1979, Rock and Ríos 1982, La encrucijada 1984, Como si fuera la primera vez 1996, Ana Belén, Miguel Ríos cantan a Kurt Weil 1999, Miguel Ríos y las estrellas del rock latino 2001 i…
REM
Música
Grup nord-americà de rock alternatiu.
Al principi dels anys vuitanta, el punk es reconvertí en post-punk i, després, en rock alternatiu Un dels grups que millor han representat aquesta darrera tendència, que es mou en cercles menys comercials i on les guitarres són les protagonistes, ha estat REM És format per Bill Berry bateria, Peter Buck guitarra, Mike Mills baix, i Michael Stipe veu i líder del grup Començaren a tocar junts el 1980 a Athens, Geòrgia Les seves cançons expressaven, com el punk , la desesperança d’una generació de joves, però amb guitarres pop -frases de les guitarres elèctriques, caracteritzades…
pop
Música
Música moderna que parteix del model marcat per The Beatles.
El terme pop té diversos significats D’una banda, és l’abreviació de música popular popular music en anglès i, per tant, abraça el rock i tot el que no és música clàssica i que és de consum popular Alhora, el terme també defineix un tipus de rock amb cançons que tenen com a base el model marcat pels Beatles dels inicis, és a dir, cançons curtes -de tres minuts-, comercials, amb ritmes senzills, melodies harmòniques i tornades enganxoses, aptes per a un públic molt més ampli que el del rock-and-roll , en especial, però no exclusivament, dirigides als adolescents El pop és interpretat…
Herbie Hancock
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Inicià els estudis musicals amb el piano i, durant els seus anys d’estudiant es dedicà al jazz El 1960, anà a Nova York per tocar amb el trompetista Donald Byrd El 1962 enregistrà el disc Takin’ Off , que incloïa Watermelon Man , peça que obtingué un gran èxit comercial L’any següent entrà al quintet de Miles Davis, en el qual desenvolupà el seu estil molt personal, que combinava blues i be-bop amb una harmonia colorista i un so exquisit Alhora, amb els seus companys de secció rítmica, revolucionà els conceptes d’acompanyament i la interacció amb els solistes Durant els cinc anys que passà…