Resultats de la cerca

Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…

Marxista convençut, el 1953 es traslladà a la República Democràtica Alemanya, però allí fou primer exclòs del Partit Socialista Unificat i, posteriorment, expulsat del país 1976 per criticar el règim comunista Dels seus discs i texts cal esmentar Zu Gast bei Wolfgang Neuss ‘Hoste a casa de Wolfgang Neuss’, 1965, Chausseestrasse 131 i Die Drahtharfe ‘L’arpa de filferro’, 1965 Un viatge a l’Alemanya Federal 1964 li inspirà el poema Deutschland Ein Wintermärchen ‘Alemanya, un conte d’hivern’, 1972, a imitació de l’obra homònima de HHeine Altres obres poètiques, cançons, etc, són…

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb…

Fill d’un pastor metodista afroamericà, inicià estudis de dret a la Universitat Rutgers però els abandonà per dedicar-se al teatre Actuà en diverses obres teatrals fins que el 1925 debutà a Nova York amb un concert d’espirituals negres, que ell creia instruments ideals per a fer sentir la veu del poble afroamericà A partir del 1928 feu cèlebre la cançó Ol’Man River Actuà en diverses sales teatrals d’arreu dels Estats Units i hagué d’afrontar els problemes que li provocaren les actituds racistes de determinats sectors socials i del món de l’art Malgrat tot, intervingué en pellícules i…

Pertanyent a una família de gran tradició musical, primer fou deixeble de Jean Lafon i més tard es matriculà al Conservatori de Saint-Germain-en-Laye, on estudià amb José Sierra Completà els seus estudis als Estats Units, amb Charlie Byrd 1966-67, i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1968-70, amb G Gelmetti Ha desenvolupat una carrera de solista internacional que l’ha dut a més de 200 països i ha actuat al costat d’orquestres simfòniques i bandes de jazz Debutà al Carnegie Hall de Nova York el 1972 i ha actuat a les sales de concert més importants del món Ha enregistrat tots els quintets…

Fill d’un cònsol, començà els estudis de música molt aviat i a set anys guanyà el primer premi de piano del Conservatori de Música de Belgrad Posteriorment estudià amb Alfred Cortot a l’Escola Normal de Música de París i també amb Yvonne Lefébure i amb Marguerite Long al conservatori de la capital francesa, on obtingué un primer premi de piano el 1940 El 1943 fou guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano El compositor Pierre-Petit li dedicà el seu concert, que François estrenà el 1956 També fou actiu en el camp de la composició, al qual pertany el seu Concert per a…

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació…

Tècnic de laboratori de professió, el 1954 començà a interpretar les seves cançons pels cafès Del 1955 al 1960 musicà poemes de diversos poetes coneguts i més tard collaborà amb Louis Aragon Les yeux d’Elsa A partir del 1963 inicià una carrera de cantautor i s’anà decantant gradualment cap a posicions polítiques d’esquerra, bé que criticà en diverses ocasions la línia del Partit Comunista al qual era molt proper, tot i no militar-hi, especialment amb motiu de la invasió soviètica de Praga el 1968, que reflectí en la cançó Camarade Entre les seves cançons més conegudes que…

Estudià al Conservatori de Praga amb Kaan 1904-06, i després es perfeccionà a Viena, Leipzig 1908-10 i Colònia 1911-14 També rebé lliçons de M Reger i consells de C Debussy Acabada la Primera Guerra Mundial, residí alguns anys a Alemanya 1919-23, durant els quals establí contacte amb els grups dadaistes A Dresden inicià una sèrie de concerts de piano que serviren per a donar a conèixer les obres de la Segona Escola de Viena Quan tornà a Praga, impartí classes de piano i continuà els recitals, presentant la música més moderna El jazz fou un altre pol important en la seva vida de pianista i…

Estudià al Conservatori de París amb Olivier Messiaen i Simone Plé-Caussade Així mateix, rebé classes de René Leibowitz, que l’inicià en el dodecatonisme, i esdevingué un dels principals representants francesos del serialisme La seva ideologia comunista el portà a abandonar aquest llenguatge per tal de fer una música que mogués les masses obreres El 1959 fundà amb Louis Durey i altres compositors l’Associació de Músics Progressistes A partir dels anys seixanta, tornà al dodecatonisme, però alliberat ja de la rigidesa serial dels anys cinquanta Fou nomenat professor d’…